Diana Vizán Aguado, és una periodista i politòloga salouenca, les opinions de la qual esporàdicament reprodueixo en aqueix bloc, que ha tingut l’encert d’escriure aqueix article breu (publicat a El Periódico d’avui) on sintetitza les claus del conflicte dels top manta a Salou que ha costat la vida a un ciutadà senegalès i ha desfermat una controvèrsia mediàtica de la qual cal extreure’n reflexions.
En primer lloc, reprodueixo l’article de Diana Vizán del qual comparteixo l’enfocament global:
“Salou es va despertar aquest dimarts amb un succés inesperat i desafortunat. De matinada – aquí en lloc del lleter, acostuma a ser la policia qui truca a hores intempestives- un home senegalès, sembla que relacionat amb el món il·legal del top manta, va morir al caure des del balcó quan fugia dels mossos d’esquadra que havien entrar a registrar el pis on vivia.
Amb aquest malaurat incident, es va posar de manifest la cara més dramàtica del top manta. Una activitat que s’ha acabat convertint en una atracció turística “simpàtica” i que l’autoritat “tolera”, incapaç de resoldre el problema que genera el fet que molts immigrants no estiguin legalitzats i no puguin treballar amb el reconeixement de drets i deures.
Tan difícil és trobar una solució creativa que satisfaci tothom? Es podria, per exemple, promoure la venda legal de roba, objectes, artesania i servei de perruqueria propis del Senegal. D’aquesta manera es podria acabar amb l’ocupació il·legal de la via pública, que perjudica sovint als vianants i ciclistes com en el cas del passeig de Cambrils limítrof amb Salou, i la falsificació de marques, que perjudica al comerç local i a les persones involucrades. Una venda il·legal de productes falsificats que alimenta un consumisme ostentós, còmplice també d’aquest cercle viciós.
El top manta, símbol de la immigració mal gestionada i de la pobresa d’una Àfrica mal governada és una problemàtica latent a moltes ciutats catalanes. Un conflicte que aquest dimarts va sortir a la superfície a Salou, on la via del tren, tallada i ocupada tot el dia, va esdevenir el gest simbòlic del malestar d’una comunitat senegalesa indignada.
Els senegalesos són des de fa més de trenta anys el col·lectiu d’immigrants més nombrós a Salou i viuen de manera pacífica, tot i que bona part al marge de la legalitat. Per això, ha sorprès l’ús de la violència per part d’alguns membres d’aquesta comunitat com a conseqüència de la mort d’un compatriota: comerços, vehicles i mobiliari urbà destrossats i algunes persones ferides. Una protesta contra l’autoritat, tan mossos d’esquadra com el cònsol del Senegal, escridassat quan va visitar el lloc dels fets.
El més lamentable és que tot i la visualització del conflicte – que als aldarulls de Salou es va mostrar de la manera més descarnada- sembla difícil que els governs, locals i d’àmbits més generals, aconsegueixin trobar aviat una solució a la problemàtica del top manta que satisfaci a totes les parts implicades: immigració, comerç local, autoritats, ciutadania i turisme.”
En segon lloc, afegeixo de collita pròpia, un dels aspectes a considerar en aqueix conflicte és la sistemàtica deslegitimació dels Mossos d’Esquadra des de tot l’espectre del progressisme abstracte i banal (des de la mà dreta d’Ada Colau, Jaume Asens, als opinadors mediàtics de l’esquerra anticapitalista autòctona) com molt bé denunciava ahir una altre bon periodista local, Guillem Ramos-Salvat en l’article “Coses de Salou que costen d’explicar”, publicat al digital Del Camp.cat.
Una bona rèplica a la demagògia de Jaume Asens al seu tuit d’ahir sobre la mort del manter senegalès la dóna un ciutadà barceloní, Carlos Marcos, en una carta sota mateix de l’article de Diana Vizán -El Periódico- , que duu per títol “Jo no en tinc cap culpa”.
Dissortadament, només dos partits espanyolistes (Ciudadanos i PP) han sortit públicament en defensa del Mossos d’Esquadra deixant en evidència la manca de concepció republicana de la seguretat pública per part de partits que se suposa volen construir d’aquí a pocs mesos un Estat català (sense exèrcit, ni policia, segurament). D’entrada cal presumir que les actuacions policials són fonamentades i proporcionades i, si s’escau, cal revisar-les per comprovar-ho, fer el contrari és criminalitzar els Mossos d’Esquadra i ignorar els valors col·lectius en els quals s’ha de basar una societat democràtica: justícia, llibertat i seguretat i convertir Catalunya en un poble desorientat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!