La segona tongada de les consultes sobre la independència de Catalunya -amb el precedent d’Arenys de Munt el 13-S- celebrades ahir, han consolidat el moviment, però amb un nivell de participació sostingut -que ja és un èxit per si mateix- a l’espera d’un salt qualitatiu en les properes convocatòries.
Un vint per cent de participació és un bon percentatge, sobretot si tenim en compte que les poblacions amb nuclis independentistes més dinàmics són les que ja van encapçalar les consultes el proppassat 13-D. Les xifres demostren l’existència d’un independentisme sociològic arrelat entre la població, sense grans desequilibris territorials, tant al Baix Llobregat com a les comarques rurals. Evidentment, que hi ha diferència entre el resultat de Montblanc i el del Vendrell, però en cap cas hi ha una fractura insalvable. Més aviat els interrogants cal posar-los en quina continuïtat donar a les plataformes que es van crear en els municipis que ja han celebrat les consultes. Aquí és nota la insuficiència de les entitats més representatives del sobiranisme cívic (PDD i Sobirania i Progrés) per articular de manera estable la gent ja mobilitzada amb nous reptes i orientacions estratègiques.
Un altre motiu de reflexió n’és el contrast entre el moviment social pro-consultes sobre la independència i l’aparent estabilitat de les perspectives electorals de les formacions que es presentaran als propers comicis al Parlament de Catalunya. Segons la darrera enquesta del CEO, les candidatures independentistes a bé baixen (cas d’Esquerra) o bé no arranquen (cas de Reagrupament), dades que no lliguen amb la mobilització social en pro d’un estat propi. L’única perspectiva de canvi en el panorama institucional és l’impacte que pugui assolir el projecte Laporta 2010, que avui tot just ha estat anunciat públicament.
El contrast entre la relativa estabilitat de les forces parlamentàries -amb una hegemonia global del PSC, comptant les eleccions espanyoles i les catalanes,- i l’agitació sobiranista que les consultes desperten fa evident que sense lideratge estratègic – i per tant polític- el moviment social de les consultes per si mateix no pot engegar un procés d’autodeterminació amb repercussions efectives. Dotar a aquest darrer de continuïtat, amb propostes imaginatives com la presentada fa dos dies a Euskal Herria (Independentistak) pot afavorir un canvi d’actitud -en clau sobiranista- de formacions com CDC (que no s’acaba de definir) o com ERC (que no es desempallega d’un eventual tercer tripartit). Allò que resulta evident és que no podem esperar –com reitera Heribert Barrera a cada ocasió- al 2014 per iniciar un canvi de cicle i que cal, enguany, donar els primers passos de ruptura efectiva amb l’ordre establert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
amb tu com a president de la Generalitat, abans prefereixo quedar-me a espanya.
plé d’esbercers, però hi ha camí. Una realitat impensable fa vint anys. Una altra cosa és que algú hagi estat tan ingénu com per creure que amb unes quantes consultes estariem a un pas d’esdevenir un estat. Massa fàcil: voto, escric quatre frases sense suc ni bruc en qualsevol fórum, em quedo descansat, demostro a tothom el meu patriotisme, no arrisco res i si ho aconseguim quedo com un senyor. Doncs no, tot és força més complex i costós, però hem començat a fer camí, i ens estavellarem i ens tornarem a alçar, i qui no ho tingui clar que no jugui, perquè fa nosa. Ara més que mai cal l’esperit constructiu de l’artesà, poc a poc i bona lletra.
salut
Toni
Hola Jaume,
Efectivament, fa dies que hi reflexiono. A Sobirania i Progrés passat l’èxit inicial (més de 22.000 adhesions en 3 anys), no acabem de saber com articular aquest moviment independentista no partidista, més enllà dels actes puntuals com les manifestacions de l’Onze de Setembre, conferències i presentacions, etc.. I crec que aquestes eleccions al Parlament no acabaran de resoldre gran cosa. I que per tant caldrà seguir teixint una xarxa social independentista forta els propers anys. Si tens idees no dubtis en fer-nos-les arribar.
Records,
Elisenda