En un sentit pro-actiu Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat una proposició de llei per declarar la catalana única llengua oficial. La pressió social de plataformes com Som escola o Defensem l’escola en català han estat determinants perquè els jutges del TSJC s’hagin inhibit en favor del Tribunal Suprem, un òrgan que tindrà menys escrúpols i de ben segur rematarà amb una sentència la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en matèria lingüística a la STC 32/2010 liquidant l’Estatut de Catalunya del 2006. La batalla jurídica, doncs, no està acaba i menys encara la política que s’ha de plantejar entenent que la defensa de la llengua és part essencial de la lluita per la independència.
Post Scriptum, 18 de marc del 2012.
Segons l’InformeCAT 2012 elaborat per la Plataforma per la Llengua només la meitat dels centres de secundària de Catalunya fan les classes íntegrament en català. Ni tan sols la pol&íacute;tica lingüística a l’escola la fa complir el Departament d’Educació de la mateixa Generalitat.
Post Scriptum, 13 de desembre del 2020.
L’escola pública és fonamental per integrar el jovent nouvingut que no té accés a les formes de vida i cultura catalana, però ha d’anar acomboiada per l’ús social del català i això depèn de la voluntat política de ciutadans i administracions per promoure la consciència de pertànyer a la catalanitat com a factor de cohesió social. El multiculturalisme banal és una fal·làcia que serveix a l’hegemonia de l’ordre estatal espanyol.
Post Scriptum, 10 de febrer del 2022.
Punyent editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Els tres governs “progressistes”, els enterradors de la immersió lingüística. Cal que algú explique com és possible que els governs de progrés de les Illes, el País Valencià i el Principat implanten ara a l’escola les polítiques lingüístiques que proposava el PP”, del qual val la pena retenir aqueixos paràgrafs:
“La situació, doncs, és catastròfica. Del punt de vista lingüístic, sens dubte, però també del punt de vista polític. Perquè ja em direu quin panorama tenim si els tres governs autonòmics que es qualifiquen de progressistes i nacionalistes, tots tres, fan possible justament l’aplicació de les polítiques contra la immersió dissenyades pel PP. De què serveix, doncs, votar-los?
Tanta unanimitat reclama, evidentment, explicacions. I en aquest cas podem parlar, segurament, de la por, de la pressió brutal que exerceixen les institucions espanyoles i de les campanyes permanents d’assetjament, desplegades sense miraments pel nacionalisme espanyol. Però crec que també hauríem de parlar de la dimissió d’un sector dels mestres. I molt especialment de l’acomodament en les cadires del poder de tota una generació de joves nacionalistes que per primera vegada trepitgen les catifes dels palaus i obliden allò que defensaven fa anys. I encara de la seua incapacitat política, dels seus enormes errors de principiant. I de la gravíssima equivocació que molts nacionalistes i independentistes han comès aquests darrers anys menystenint frívolament el paper central i essencial de la llengua catalana en la conformació de la nostra nació. Denunciar, desemmascarar, combatre i fer rectificar l’impacte d’aquestes “teoritzacions” interessades és, per tant, una tasca urgent. Segurament la més necessària, la primera de totes.”
Post Scriptum, 26 de març del 2022.
Ahir, Vicent Partal, a Vilaweb: “La immersió, morta des de dins. El contrast entre els pares de Canet, que van als tribunals a defensar amb dents i ungles la immersió, i els polítics, que l’enterren, no pot ser més evident”.
Post Scriptum, 11 de maig del 2022.
Avui, a Vilaweb, Josep Casulleras Nualart explica la vergonyosa claudicació: “Com uns pares espanyolistes han forçat la imposició del castellà a totes les escoles sense cap oposició? Els han permès de forçar l’execució de la sentència i no han trobat cap mena de resistència jurídica, perquè també hi ha hagut deixadesa”.
Post Scriptum, 25 de maig del 2022.
Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Una conxorxa de quatre partits que no és cap acord favorable al català. Aquest acord és una pantomima perquè tothom sap que no protegirà la llengua catalana de l’ofensiva judicial”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!