Poc haguessin cregut els retòrics grecs que la més bella figura oratòria, la "metàfora", perduraria exitosa, la trobem a tots els gèneres literaris en una aplicació volguda i a la parla habitual sense saber-ne ni l’ús ni l’origen.
La metàfora era i és la creació d’una il·lusió que eleva l’habitual a l’estrat de la bellesa, de la poesia. No és un trasllat de mots ni una substitució, és una mentida : aquelles dents esgrogueïdes no són perles, els fils d’or és un cabell sense color. La metàfora és una mistificació literària de la realitat i dels sentiments.
"Els veïns del replà eren amics de casa, tenien dues nenes una mica més grans que nosaltres. El Sr. Manuel era un home bo, amb una cabellera esplèndida. Se l’endugueren-sentírem dir- un dia sense avís, estigué 24 hores retingut (ell mai no en parlà) i al dia següent tornà a casa, era el mateix però el cabell ahir negre avui era totalment blanc. Ells pensaven "és veritat, com la reina Maria Antonieta, en una sola nit". Per l’escala passava molta gent: "oli del poble a bon preu", "mongetes del ganxet…". Matràfoles deia el Sr. Manuel, l’oli era barreja, les mongetes eren corcades… Les matràfoles eren variades. La més grossa fou la del referèndum. Un dia es convocà el referèndum, els homes eren obligats a anar a votar : calia dir "sí". El resultat afirmatiu fou aclaparador. El pare digué "aquest referèndum és una matràfola!" i el Sr. Manuel hi assentí amb un gest, sense paraules. Les matràfoles formaven part de la nostra vida i vocabulari".
Ni nens ni grans no sabien que el nom que donaven a aquells fraus, mentides i enganys, "matràfoles", era l’erosió d’una paraula saberuda, la "qualitat essencial de l’estil" que descrigué Aristòtil, la bella mentida, la metàfora.
Avui la metàfora és a la nostra vida i també la matràfola, encara que aquest sigui un mot gairebé perdut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola només em entrat a saludarte
Mira, curiositats de la vida, les dues hem coincidit a parlar de metàfores, aquesta setmana…
A mi em va fer gràcia saber que ‘metàfora’ és el mot per dir ‘trasllat’, en grec!
Una metàfora és una forma de coneixement, ens apropa a allò desconegut, és un model de la realitat, la vol abastar i comprendre, no és una mentida, és un aclariment. És veritat que qualcu pot voler allunyar-nos de la veritat o la realitat, també ho és que alguns símbols emmascaren….Qui hauria de donar llum dóna fum….Però no hauria ciència ni poesia sense metàfores. N’Ernest el protagonista de la pluja d’estiu, de M.Duras, deia que no volia anar a escola perquè allí ensenyaven coses que ell no sabia…No li feien proper el coneixement, no li traslladaven al seu abast…Això seria una metàfora…apropar el coneixement, fer-lo entenidor, eixamplar, també. Tu ja ho saps, però volia compartir-ho.