El d’aqueix vespre és un partit especial entre dos equips de dos pobles que aspiren a la independència, amb la singularitat que el Celtic ha estat històricament el club dels irlandesos catòlics enfrontats al Glasgow Rangers dels protestants escocesos. La sintonia entre ambdues aficions ha estat bona, però particularment tinc un punt de recança envers els aficionats cèltics.
De xiquet ja era un equip pel qual sentia una simpatia derivada de la imatge adolescent que tenia de la lluita dels irlandesos (Bernardette Devlin, els Voluntaris), però ara l’he perdut en observar fins a quin punt la seva afició està amarada de juedofòbia exhibint tot de banderes palestines fa quinze dies quan van eliminar a un equip israelià Hapoel Beer Sheva que aspirava a entrar a la Champions Leage. Assumint com a pròpies les banderes palestines va ser la forma de ferir els israelians, una actitud anti-esportiva que esta essent estudiada per la UEFA per si és sancionable.
Centrant-nos en nosaltres mateixos, les estelades penalitzades per la UEFA han brandat a tot el Camp Nou des del començament fins al final del partit en una afirmació de catalanitat que és tot un gest ple de dignitat. Al minut 17’14 els crits d’independència han ressonat novament en una nit particularment emotiva pel significat polític de tot plegat i per la potencialitat esportiva que ha demostrat el Barça. La defensa de la llibertat d’expressió i de la catalanitat van plegades i donen com a fruit la creativitat social i esportiva que simbolitza el FCB.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!