Aquest passat cap de setmana ICV ha celebrat la seva Novena Assemblea Nacional, ha renovat parcialment la seva direcció i ha mantingut la línia estratègica seguida en els darrers anys.
No ha arribat pas a Inicativa l’hora del canvi de línia política, de fet l’aplec dels ecosocialistes s’ha mantingut en la mateixa tònica que la resta de partits catalans que han celebrat els seus respectius congressos de l’estiu ençà: continuïtat dins de l’ordre estatal i autonòmic establert.
En el cas d’ICV el document contenint la ponència estratègica de la formació cara als propers anys fa una referència ben explícita al dret d’autodeterminació del poble català, incloent-hi la possibilitat d’optar per un estat propi, però tot seguit aporta les raons per desestimar aquesta eventualitat oferint la construcció d’un estat federal plurinacional com a alternativa.
Res de nou, això mateix ja ho deia el PSUC mentre cooperava decisivament a bastir la monarquia restaurada i l’estat autonòmic. A diferència d’aquella època, avui, dins d’Iniciativa hi ha un sector de militants declaradament independentistes, però (com succeeix a les formacions que són oficialment partidàries de la independència) hi ha una falta de capacitat (potser també de voluntat) per traduir en actituds i fets aquesta predisposició teòrica.
Fins i tot ICV ha rebutjat expressament la possibilitat d’un altre tripartit integrat per les tres formacions que l’any 1989 van votar favorablement la resolució del Parlament de Catalunya que reiterava que el nostre poble no renunciava a exercir el dret d’autodeterminació quan les condicions objectives ho permetessin. I de moment, gairebé vint anys després, encara no ho permeten.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti
ICV és un partit irrellevant, que només es nodreix de ser la submarca del PSOE a Catalunya, per als joves “ecoloxistes”, i pijo progres/multiculturals/sostenibles.
ICV no és res sense el PSOE, és un partidet inútil i fracassat que no serveix per gestionar una crisi seriosa, i que només fa que limitar la llibertat de les persones fent-les anar a pas de tortuga per recaptar impostos, per tal que el Xoan pugui fer remodelacions milionaries del seu despatx a l’estil Feng-Shui.