Avui, Quico Pi de la Serra en fa vuitanta, una entrevista de Vicent Partal a Vilaweb li ret un reconeixement merescut en nom dels molts que l’admirem: “Una música és bona si t’hi jugues la vida fent-la”, diu, un raonament que es pot aplicar a altres activitats, com la política.
Una de les seves cançons més emblemàtiques, i dissortadament escaients a la realitat política nostrada, és la que proclama que “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”. Lluís Puig la va recordar en un article del proppassat 29 de juliol a La República, on diu “Qui ens havia de dir que els voladors citats podíem arribar a ser nosaltres”, referint-se a la defenestració de la presidenta Laura Borràs amb la complicitat d’ERC i CUP, i la privació del seu dret de vot com a diputat.
Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me’l deien al bressol
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris.
“No hi ha planificació”,
això diuen els diaris,
i així ho resa el camperol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A Suïssa han ingressat,
milers de milions a cabassos.
Després diuen que és l’obrer,
el culpable dels fracassos
i la manca de control.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A ciutat anem de cul,
ningú s’aclareix tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom més o menys la balla,
de l’agost fins al juliol
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses.
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Heu d’oblidar, si podeu,
aquests 40 anys de Glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
La unitat no té destí,
l’univers no és cap llimona.
Tinc un passaport que diu:
“ha nascut a Barcelona
i per tant es espanyol”.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
El tribunal, dit Suprem
era en mans de falangistes
varen apartar el Garzón
vaja merda de juristes
que els agrada el “cara al sol”.
Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!