Conec poc a la Mercè, a través del seu company i d’un parell de trobades amb catalans amics d’Israel, i només puc dir que ja a primer cop d’ull és una jove garrida i decidida.
Ho ha demostrat quan s’ha negat a retirar l’estelada que havia penjat al balcó del seu apartament, a Girona, com li havia demanat l’empresa immobiliària. El seu és un gest senzill, que s’ha conegut a través del facebook i els blocs, però que representa la determinació dels catalans que ja han desconnectat amb l’ordre establert, dels que ja són lliures, dels que encoratgen amb l’exemple a d’altres compatriotes que perden la por a expressar els seus anhels de llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser seria un gest per la seua part deixar-hi el seus amics i coneguts presentar-s’hi ells solets? Ho diem perquè ara ja sabem que na Mercé no ha volgut despenjar-hi l’estelada del seu balcó, la qual cosa l’honora, però, esser amic d’Israel, així sense matisos i tal i com estan les coses, en fi, d’amics com vostè ens hi lliure el senyor. És clar que potser, aquests amics del sionisme i per tant del genocidi a Gaza però també a Sabra i Shatila han fet un pacte de sang i això mateix els impedeix una mínima critica a un règim que només pot ésser qualificat d’occidental pel seu origen i inspiració ideològica, fonamentalment cristiana. Res més Jaume, ho havia de dir i ja ho he fet. La llet se’m torna agra només de consentir-hi hipòcrites. Bona nit.