Ahir al vespre, l’associació B’nai B’rith Nahmanides va tenir la iniciativa de convidar-me a presentar el llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui”.
L’acte va tenir lloc a la seu nacional d’Unió Democràtica de Catalunya, a Barcelona, i hi van assistir una vuitantena de persones, entre les quals alguns dirigents d’UDC als quals vull agrair el tracte rebut. B’nai B’rith és una organització jueva fundada l’any 1843 a Nova York, de caire antiracista, filantròpic i pro drets humans que té representació a Barcelona des de fa molts anys. La xerrada va girar al voltant de les tensions internes de la societat catalana que es projecten de forma especialment virulenta sobre el conflicte àrabo-israelià.
Post Scriptum, 16 de gener del 2018.
Avui he estat convidat un altre cop per Aaron Azagury a participar al dinar-col·loqui que organitza mensualment B’nai B’rith aqueix cop per debatre sobre Israel vist des de Catalunya amb una vintena d’assistents membre de la comunitat jueva local. He après molt de la trobada i hem acabat parlant de molts altres temes vinculats al futur de l’estat hebreu com és la problemàtica siriana. M’ha agradat veure a l’entrada de la CIB una petita placa a la memòria del comissari dels Mossos d’Esquadra David Piqué i Caballé (1961-2016) gran patriota català i amic del poble jueu.
Post Scriptum, 12 de maig del 2019.
Malauradament l’actitud dels responsables de B’nai B’rith a Barcelona han pres partit contra la independència blasmant la candidatura que encapçala Puigdemont pel sol fet que l’advocat Boye és antisionista, obviant que el president legítim de Catalunya és un sincer amic d’Israel. Aqueixos jueus espanyolistes s’estimen més esdevenir còmplices dels neo-franquistes convertint-se en ocupants de la terra que els acull. Vergonya, col·laboracionistes, vergonya !!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No només les tensions internes de la societat catalana es projecten de forma “especialment” virulenta envers el conflicte àrabo-israelià. Són les tensions internes de qualsevol societat decent, social i d’ambicions democràtiques en el marc d’una societat moderna i post-cristiana. I això passa perquè és en nom d’aquests conceptes de modernitat, laïcitat i d’estima per la llibertat; que quatre carques, obsesius i xenòfobs a més no poder, s’entesten en la defensa a tota ultrança de la irracionalitat feta Estat. I encara hem d’entomar els insults, les desqualificacion i les adjectivacions ofensives que personatges com vostè mateix, senyor Renyer, ens dediquen, un dia sí i l’altre també.
No en són pocs els qui entrelluquen dificultats de caire moral a l’hora de mamprendre una qualsevol empresa social fins i tot, de les de més alta volada, en companyia d’aquests individus, tan irracionals com l’Estat colonial que defensen. Malgrat els pesi, antisionisme no és antisemitisme ni res de tot plegat, té a veure amb l’anticalanisme que ens toca patir cada minut de la nostra vida.