Jaume Renyer

A mesura que es van coneixent les circumstàncies que envolten la trobada entre els presidents Rajoy i Mas més hom pot percebre quin ha estat el seu contingut.

Aqueix estiu Vicent Partal ha publicat amb èxit un assaig titulat “A un pam de la independència” convidant a l’optimisme a la població i a la confiança en la majoria parlamentària de partits teòricament favorables al “dret de decidir”. Molt menys ressò mediàtic ha tingut el llibre d’Hèctor López Bofill que porta per títol “La trama contra Catalunya. Poders catalans que frenen la independència”, un assaig que comença precisament amb el sopar que va compartir Artur Mas el 17 de gener del 2006 amb la flor i nata de l’elit econòmica catalana preocupada per veure remogudes les tranquil·les aigües de l’oasi català arran del procés estatutari. D’aquell sopar Mas va sortir amb un mandat que complir disciplinadament.

Tot apunta a que Artur Mas ha repetit l’esquema previ a l’anada secreta a la Moncloa ara fa set anys per tal d’entrevistar-se amb l’aleshores president Rodríguez Zapatero amb el propòsit de rebaixar el projecte d’Estatut d’Autonomia que el 30 de setembre del 2005 havia aprovat el Parlament de Catalunya, amb el seu vot favorable i per una amplíssima majoria. El resultat d’aquell encontre fou nefast pels interessos nacionals catalans, una responsabilitat que va quedar diluïda poc després atès que el govern tripartit va seguir el mateix camí d’acceptar les rebaixes imposades pels partits espanyols.

Aqueix cop, investit amb la legitimitat del seu càrrec ha acudit davant el governant espanyol de torn per diferir els compromisos que el seu partit i ERC han assumit davant el poble de Catalunya arran de les eleccions del 25 de novembre proppassat: fer una consulta a la ciutadania sobre el futur del país. Com que no sabem el contingut de la proposta que s’ha de sotmetre a votació hom no se li pot retreure altra cosa que haver-la sotmès al vist-i-plau del govern espanyol sense altra pla B que esgotar el mandat fins al 2016 i convocar unes noves eleccions autonòmiques.

L’eix de l’activitat política està centrat en la contraposició entre l’ordre estatal espanyol sostingut pels sectors socials que des de Catalunya estant hi vinculen els seus interessos reals o simbòlics, i la població catalana amb consciència nacional que vol la independència per ser amo del seu destí. En descàrrec d’Artur Mas cal dir que la majoria parlamentària és contrària a la independència i a que aqueixa opció sigui la que es sotmeti a votació popular. Allò que sí que hom li pot retreure és que hagi mantingut l’ambigüitat sobre aqueix punt essencial i que hagi acceptat ser el dipositari de la confiança dels sectors polítics i socials que li demanàvem que ho fes possible.  La seva actitud deixa en evidència un problema, que no és pas el seu, l’independentisme català té una sòlida base social però no ha estat capaç fins ara de concretar un projecte polític.