Som a un mes vista de Sant Jordi, diada que fins fa uns anys era data assenyalada en el calendari de la defensa política de la llengua catalana.
Malgrat diverses proclames governamentals i les iniciatives parlamentàries pel reconeixement del català a diverses cambres legislatives, la lluita per la llengua no és part essencial de la lluita per la independència vista la pràctica dels partits que n’haurien d’assumir aquesta responsabilitat. Les apel·lacions al voluntarisme ciutadà tenen un límit i la solució és política i institucional. Com van escriure a la revista Els Marges ja fa més de trenta anys un seguit de filòlegs: “Una nació sense estat, un poble sense llengua“.
Post Scriptum, 23 de març del 2020.
Enguany, a causa de la crisi del coronavirus, sant Jordi tindrà un significat especial, de renaixença vital davant la mort, de creativitat davant el confinament i de renaixença de la catalanitat davant les amenaces del poder espanyol. Potser les llibreries i els carrers no podran ser plens però trobarem la manera de gaudir de la vida i de la llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!