Jaume Renyer

Pujant cap a Prada, m’aturo a Perpinyà, ciutat nostrada plena de records personals i referents nacionals.

Primer, visito a ca seva, a Jordi Vera a qui exposo un projecte que duc entre mans sobre l’evolució de l’independentisme des del 1968 ençà. El felicito per la seva revàlida com a conseller a l’Ajuntament de Perpinyà a les darreres eleccions municipals. Tot seguit faig parada obligatòria a la llibreria Torcatis, (nominada així en homenatge a un resistent català mort en la lluita contra l’ocupació nazi), on remeno i trio llibres d’assaig. I després d’una estada a la terrassa del Cafè de la Borsa, contemplant la façana de la llotja de la ciutat, recullo la meva tia Rosa Maria Soler, vídua de Jaume Cornudella, per anar a sopar a la fresca a una terrassa a la vora del Castellet on oneja, ufanosa, la senyera.

Mentre sopem, mostra la seva satisfacció per la reelecció de Joan Pau Alduy, el més favorable a la catalanitat d’entre els candidats, em diu, mentre fullejo un llibret de l’alcalde, editat per l’Ajuntament, (“Laïcisme, espiritualitats a la ciutat”, de l’any 2004). La vesprada és plàcida, la ciutat entranyable, la companyia història viva del nostre poble.

Post Scriptum, 4 de novembre del 2017.

Aqueix cap de setmana he fet una escapada a Perpinyà per esbargir-me sense deixar en cap moment de fer país. He retrobat vells amics i n’he fet de nous, he retornat als llocs que m’agraden per menjar (Casa Sansà) i n’he trobat de nous. Els ancestres se’n han anat i al seu lloc reneixen noves mentalitats al si de la catalanitat. El fil de la continuïtat, però, no s’ha trencat. Conec el rector de la Universitat de Perpinyà, Fabrice Lorente, (un home jove que ha fet seu el país), tot fent un got de vi (de la terra) a un nou espai lúdic i gastronòmic (Les Halles Vauban) fet a imatge del mercat de Santa Caterina de Barcelona.

La manifestació d’enguany per esborrar el Tractat dels Pirineus ha estat molt més concorreguda que altres anys a causa de la situació a la Catalunya sotmesa a Espanya. La solidaritat activa dels nord catalans és constatable arreu, com molt bé assenyalava ahir Joana Serra a Vilaweb: “L’empresonament del govern també és un punt d’inflexió a Catalunya Nord”.

Post Scriptum, 21 de febrer del 2020.

Que la consellera de Cultura del Govern de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga s’adreçi en francès als assistents a l’acte de cloenda de l’any de la capitalitat de la sardana a Perpinyà és una vergonya, pel que es veu a ella no li sembla pas, però ho és pels governants d’un país del qual en desconeixen l’àmbit territorial global i la història. I això a una setmana vista de l’acte del Consell per la República a la mateixa Perpinyà.

Post Scriptum, 29 de febrer del 2020.

L’acte convocat pel Consell per la República Catalana avui a Perpinyà ha omplert la ciutat de catalans del Sud, ben acollits pels germans del Nord: els establiments han fet caixa, els menús dels restaurants han afegit el català, la gent que no el parla habitualment s’ha vist animada a fer-ho, les televisions franceses entrevistaven perpinyanencs per demanar-los-hi què els hi semblava la presència del president Puigdemont, rebut amb tots els honors per les autoritats. Joan Lluís Lluís i Gerard Jaquet han estat les veus dels catalans del Nord a la concentració massiva al parc d’exposicions, entre els assistents bon nombre de perpinyanencs franco-parlants, fins i tot he vist una estelada acompanyada de la bandera algeriana. Ben segur que ha estat un revulsiu pel catalanisme en aqueixa part del territori ocupada per França.

Post Scriptum, 29 de juny del 2020.

A les eleccions municipals de Perpinyà d’ahir ha guanyat el candidat Louis Aliot, del Rassemblement National, un partit hostil a la catalanitat però que ha sabut presentar una candidatura amb una nova marca més plural i oferir un projecte engrescador en aqueixa ciutat nostrada abandonada a la perifèria de la Republique Française, com assenyala Gautier Sabrià. El president Puigdemont va fer una crida a votar el batlle sortint Joan-Marc Pujol, ERC va demanar l’abstenció. Oui au Pays Catalan no va presentar candidatura pròpia. Caldrà començar amb noves bases un projecte a anys vista alternatiu a l’integrisme francès, que va més enllà del nou batlle. Comparteixo totalment l’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb: Amb Perpinyà, amb els nostres.

Post Scriptum, 3 d’abril del 2021.

Tal com informà abans d’ahir Llibertat.cat. “Perpinyà es converteix en la “Radiant” (Rayonannte) de la mà de l’alcalde ultradretà Louis Aliot. L’exbatlle de la capital nord-catalana i impulsor del lema Perpinyà la Catalana, Jean-Paul Alduy diu que “aquest logotip és estèticament desactualitzat, políticament i socialment reductor”. Una petició ha estat oberta a internet per reclamar el retorn del logo de Perpinyà la Catalana.”

Post Scriptum, 10 d’abril del 2021.

El batlle de Perpinyà, Louis Aliot, no havia ocasionat cap polèmica en els nou mesos que fa que governa la ciutat fins que va decidir de canviar-ne l’escut eliminant part del lema que, precisament, fa referència a la catalanitat, i en comptes de “Perpinyà, la catalana”, ara és “la radiant”. A més, ha fet col·locar la bandera francesa al Castellet, quan fins ara sempre havia onejat la senyera solitària. Una campanya de signatures en contra d’aqueixes decisions és en marxa i avui mateix hi ha una protesta organitzada per Sí al País Català. Vilaweb entrevista Gautier Sabrià: “Aliot està obsessionat perquè allò que passi al Principat no tingui una conseqüència al nord”.

Post Scriptum, 23 d’octubre del 2021.

Avui, a Vilaweb, queda reflectit el renaixement de la catalanitat al nord del país: “Una gran manifestació a Perpinyà exigeix a Aliot que permeti l’obertura d’un col·legi-liceu en català. La Bressola tenia signada la compra del monestir de Santa Clara per a fer-hi el nou centre, però a última hora l’ajuntament ho ha impedit.”

Post Scriptum, 6 de setembre del 2023.

Ahir, Vilaweb entrevistà a l’ex-regidor de Perpinyà que el batlle Aliot porta als tribunals per evitar que faci servir la frase “Perpinyà, la catalana”, Jaume Roure: “Perdona, però són feixistes. I punt”.

Post Scriptum, 15 de setembre del 2023.

El proppassat 11 de Setembre Vilaweb informava: “Uns activistes arrenquen la bandera francesa del Castellet de Perpinyà“.

Ahir membres del col·lectiu Nosaltres Sols! van arrencar la bandera francesa del Castellet de Perpinyà. Amb aquesta acció recorden que la lluita per l’alliberament del país és especialment significativa al nord, on els representants del govern francès fa segles que proven d’arraconar qualsevol rastre de catalanitat.

En un text, el col·lectiu diu: “Perpinyà és una ciutat ocupada d’ençà del tractat dels Pirineus i la batalla dels símbols és una part important de la lluita per assolir l’alliberament nacional dels catalans.” Posen l’accent en el fet que el batlle d’extrema dreta, Louis Aliot, d’ençà que va arribar al poder, ha atacat la simbologia pròpia: “Ha arraconat els símbols catalans de la ciutat amb símbols francesos, canviant, per exemple, el logo de la ciutat i el lema. De ‘Perpignan la Catalane’ a ‘Perpignan le Rayonnante’.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!