Aqueix mateix vespre l’obra ha estat presentada en un col·loqui a la llibreria Laie de Barcelona, presentat per Josep Lluís Carod-Rovira (que ha fet una intervenció lúcida i plena d’erudició) amb els editors i alguns dels autors que hem cedit els textos per ser reproduïts. Particularment hi ha una qüestió -entre les moltes que suggereix el tema tractat- que em sembla cabdal: la pugna entre els separatisme català, que havia anat covant un esperit insurreccional des de la fundació d’Estat Català l’any 1992, i els altres moviments contraris a l’ordre estatal -i social- que representava l’Estat espanyol.
Especialment la confrontació amb l’anarco-sindicalisme autòcton a partir del 18 de juliol del 1936 quan esclata l’aixecament reaccionari contra la República. Allavòrens es produeix un conflicte que no és el que els separatistes anhelaven protagonitzar, el de Catalunya alliberant-se d’Espanya, sinó una confusa i contradictòria “revolució” en la que interactuen comunistes diversos, anarquistes, sindicalistes i, també, potències estrangeres (cas de l’URSS). Tant de bó l’aparició d’aqueix volum recopilatori sobre un dels aspectes de la referida qüestió obri la porta a noves investigacions i nous debats que ens ajudin a comprendre millor la cruïlla del nostre present col·lectiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és un llibre recentment llegit, i sobre el qual aviat publicaré una ressenya (per cert, molt interessant, el teu text dels vuitanta). Tanmateix, puc anticipar que, tot i l’interès de les aporacions i les tesis subjacents, el format d’aplegar textos i punts de vista diferents, no sempre ajuda a comprendre la dimensió dels fets analitzats. És un llibre prou reeixit, tot i que no definitiu.