Amb l’Apel·les ens coneixem des de que teníem quinze anys, quan anàvem al Seminari de Tarragona, més tard vam estudiar dret (per dir-ho d’alguna manera), junts, el Juli, el Pere Fabra, ell i jo. Després, ens casàrem i afillàrem gairebé al mateix temps. Sempre mantenint un compromís independentista inequívoc, tot i que en organitzacions diferents, fins que ens retrobàrem a Esquerra on hem viscut situacions de tots colors.
Ahir rèiem i ballàvem, (amb la Sandra i la Rosa vaig fer un trio de coristes amb música dels Pets dempeus damunt les cadires), vam beure tot el que vam voler (viatjàvem en bus llogat a l’efecte) mentre les fotografies penjades donaven testimoni del pas del temps. L’Ernest Fornés ens distreia amb les seves imitacions del parlar “calero”, la Gemma explicava acudits i plegats cantàvem els rodolins escrits pel protagonista de la gresca .
De la feina, de la política i de la terra, tenim molts dies per parlar-ne, ahir xerràvem entre nosaltres utilitzant expressions “xec”, “naltros”, que no fem servir habitualment i que ens retornen a les vivències de la nostra infantesa, un món rural o mariner segons els casos, que avui pràcticament ha desaparegut. El paisatge de la nostra terra també ha canviat profundament, desordenadament, com un trasbals.
El paisatge humà també es diferent, sense enyor ni plany, però amb preocupació hi pensava ahir a estones mentre contemplava els meus amics i ens sentíem tots acollits en un lloc i un ambient entranyable. Hi ha sensacions al llarg de la vida que voldria retenir i guardar-les en la memòria per poder-les tornar a acaronar en moments d’intimitat. Sé que això és impossible en la proporció que voldria, les viscudes ahir procuraré allargar-les el més possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, Foix va preguntar:
"¿Per què tantost el teu voler flaqueja
I en oda i cant deleges dolor i plany,
O de l’obscur em vols fer torsimany
En els severs nocturns dels prats d’Osseja?(..)
LLull el va escoltar, i en sentir el seu desconcert respongué des de la llunyania:
"On pus scura és la semblança pus altament entén l’enteniment que aquella semblança entén."
I sembla ser que quan Foix va escoltar el que Llull li deia es quan dorm que hi veu clar. Quan tot sembla passar el record es manté amb la mateixa intensitat en què el vam crear.
Per tots els que hi erem, i sobre tot, per l’Apel.les, l’amic amat.