Francisco Sosa Wagner és un catedràtic de Dret Administratiu que ha escrit un assaig titulat “El Estado fragmentado: modelo austro-hungaro y brote de naciones en España”, Editorial Trotta, Madrid, 2007.
Sosa Wagner gaudeix d’un merescut prestigi entre els juristes de la seva especialitat, és rigorós i entenedor en les seves argumentacions, però en el terreny del pensament polític s’ha manifestat com un espanyolista il·lustrat que enfoca la qüestió nacional en el conjunt peninsular amb arrogància castellano-cèntrica. I ho fa no pas des dels rudes plantejaments de la “brunete mediatica” sinó des l’apel·lació als valors de la modernitat i el progrés, adduint arguments repescats del món germànic. Joaquín Leguina, ex-president socialista de la Comunidad de Madrid firma el pròleg de l’obra amb plena complicitat amb el fil argumental de l’autor.
La referència al món alemany contemporani (Àustria inclosa) a l’hora de cercar models polítics, econòmics i culturals per extrapolar a escala europea és una actitud ineludible per a qualsevol proposta de modernització. Però a Sosa Wagner se li escapen alguns aspectes fonamentals: Alemanya ha revisat a fons la seva història recent, està alerta per evitar el rebrot del nazisme. El Museu d’Història d’Alemanya, a Berlín, fa una exposició detallada i entenedora de les causes i les conseqüències del racisme i el militarisme que van marcar la seva història passada. No conec cap museu amb una funció similar a Espanya parlant del franquisme i la guerra del 1936-1939. Els alemanys han encaixat el trauma dels dotze milions de desplaçats des de Prússia Oriental i altres zones lliurades a Rússia i Polònia l’any 1945 sense replantejar el drama d’aquests refugiats ni reclamar aquests territoris.
Avui la població jueva torna a renéixer i només a Berlín hi ha set sinagogues. Alemanya acull sis milions d’habitants d’origen turc i kurd sense que els problemes d’integració siguin comparables als de França amb una població similar d’ascendència magrebina. En resum, Alemanya és el motor econòmic d’Europa, té la connivència política i econòmica dels estats eslaus colindants i és un baluard de la democràcia davant el ressorgiment del totalitarisme rus.
Curiosament els vincles de Zapatero amb la presidenta Merkel són cada cop menys estrets, les referències al món germànic, malgrat el llibre de Sosa Wagner, són escasses entre la classe dirigent espanyola i, en general, el creixement econòmic espanyol no va acompanyat d’una modernització i una democratització dels comportaments polítics. Ans al contrari, l’espanyolisme ressorgeix en clau reaccionària, mirant al passat i amb una actitud agressiva envers els pobles dominats per l’Estat de matriu castellana. Els alemanys diuen d’una cosa malfeta que sembla espanyola, l’episodi de la lletra de l’himne confirma aquesta dita. D’això no se’n adona el mestre Sosa.