El cas Khaixoggi vist de Catalunya estant

Abans d’ahir, Vicent Partal va publicar un article sobre “El brutal assassinat que posa la casa dels Saüd contra les cordes“, referint-se a la mort a mans d’agents saudites del periodista dissident Jamal Khaixoggi quan era al consolat del seu país a Turquia. L’anàlisi de Partal se centra en la figura Mohammed Bin Salman, príncep hereu aspirant a ocupar el tron i ministre de defensa, tingut per responsable últim del crim i en la inconsistent reacció d’Occident, més mediàtica que políticament efectiva a l’hora d’exigir responsabilitats per un assassinat que ha tingut una repercussió mundial.

Aqueix ressò internacional i l’exigència de responsabilitats al règim saudita contrasta amb el perfil baix que els estats que ara es giren cap a Riad observen respecte de la guerra del Iemen que fa més de tres anys que dura amb uns costos humans elevadíssims i que és en bona part imputable a l’Aràbia Saudita (i també a l’Iran). El règim rival xiïta massacra sistemàticament la població kurda (veure les informacions que constantment aporta KurdisCat) i amenaça Israel amb un nou genocidi davant la passivitat internacional, com es pregunta abans d’ahir a Jewish Forum l’ambaixador emèrit Zvi Mazel: “Ce qui est permis a l’Iran serait interdit à l’Arabie Saudite ? El mateix succeeix amb el règim genocida d’Al-Assad, la revolta popular contra la seva dictadura és a l’origen del conflicte, i al cap de set anys i centenars de milers de víctimes resulta que la solució passa perquè continuï al poder en nom de l’estabilitat regional.

Des d’Israel hom observa amb preocupació els esdeveniments. El digital especialitzat en anàlisi política i estratègica DEBKA publicava ahir aqueix resum de la situació: “Saudi admission of Khashoggi death leaves turmoil in Riyadh, fallout on Saudi-Us relations“.

Una de les anàlisi que he llegit més documentada sobre el cas Khaixoggi des del punt de vista geoestratègic és la d’Alexandre del Valle publicada abans d’ahir a Atlantico: “Le contexte de l’affaire Khashoggi ou la rivaité entre l’Arabie Saudite et la Turquie pour le leadership du mende sunnite”. I la interpretació més aprofundida sobre la mentalitat política del món àrab-musulmà que és al rerefons d’aqueix i d’altres assassinats similars és la publicada ahir per Bertrand Ramas-Muhlbach a Jewish Forum: “Khashoggi victime de l’enfermement idéologique en Islam“.

Post Scriptum, 23 d’octubre del 2018.

El Begin Sadat Center for Strategic Studies de la Bar-Ilan University dedica avui dos reports a aqueix cas: Noah Phillips, és l’autor del primer: “How Trump Should Handle the Jamal Khasshoggi Killing“, publicat al número 983 dels Perspectives Paper. El segon és obra de James M. Dorsey publicat als Perspectives Paper número 984 i titulat: “Khashoggi Reiggers East at a Horrible Cost” on analitza les conseqüències d’aqueix assassinat en els diversos conflictes de l’Orient Mitjà i el món àrab.

Post Scriptum, 2 de novembre del 2018.

L’assassinat de Khaixoggi sembla imputable a la casa regnant dels Saud segons aqueix article aparegut avui al Jerusalem Post signat per Mike Evans: “Khashoggi’s death was an Operation Eichmann gone bad”, segons el qual el pla era drogar i segrestar-lo per endur-se’l a l’Aràbia Saudita i jutjar-lo, però va morir de sobredosi. Però potser la finalitat de la divulgació dels fets esbombats per Erdogan és estroncar el National Transformation Program 2018-2020, impulsat pel príncep hereu a qui es responsabilitza del crim dins el pla de reformes que promou amb l’objectiu denominat Vision 2030.

El sociòleg jueu francès Jean-Pierre Bensimon va publicar el proppassat 26 d’octubre un parell d’apunts al seu bloc dedicats a contextualitzar el cas Khaixoggi en el procés de reformes en curs a l’Aràbia Saudita als qual fa aqueixa introducció: “Il serait extrêmement trompeur de réduire le changement de paradigme de l’Arabie saoudite depuis 2015, sous la houlette de Mohamed Ben Salman, à l’assassinat d’un dissident appartenant à une grande famille proche du pouvoir saoudien, Jamal Khashoggi. Ceux qui ont une sensibilité morale devraient plutôt hurler matin et soir devant l’horreur du supplice infligé au blogueur Raif Badawi qui purge une peine de 1000 coup de fouet et 10 ans de prison pour avoir contesté avec des mots l’influence de la religion dans son pays.

Après tout l’affaire Khashoggi n’est qu’un banal règlement de comptes qui vaut à peine une ligne dans la chronique quotidienne du Moyen Orient. Le pouvoir et l’élimination font très souvent bon ménage en Arabie saoudite et ailleurs, et nous n’avons aucune raison en tant qu’Occidentaux de jouer les vertus contrariées. Le président Hollande ne s’était-il pas satisfait, à mots couverts, des “opérations homo” qu’il avait diligentées, ne visant pas cependant des opposants politiques nationaux.

L’assassinat de Jamal Khashoggi a été transformé en séisme médiatique par Recep Tayyip Erdoğan, le saint humaniste bien connu, qui a trouvé là une occasion d’enfoncer un coin dans l’image de son concurrent stratégique pour le leadership du monde sunnite. Si l’Occident a subi la plus grande secousse, c’est parce que les démocrates américains ont décidé d’instrumentaliser l’événement contre Donald Trump à l’approche des midterms. Si les Européens sont entrés dans la danse, c’est parce qu’Angela Merkel, en coopération avec les démocrates US, a juré la perte du président américain qui la sommait sans beaucoup d’égards de mettre fin aux énormes excédents commerciaux allemands avec les États-Unis.

On trouvera ici des éléments de réflexion sur la nature de l’idéologie officielle de l’Arabie saoudite qui a radicalisé comme jamais la planète musulmane en quelques décennies, et les grandes réformes en cours qui visent à transformer radicalement la physionomie idéologique et sociétale du pays.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *