L’esperit de Mas d’Enric

Aqueix vespre uns quants centenars de manifestants ens hem aplegat a les portes de la presó tarragonina de Mas d’Enric per mostrar la solidaritat amb Carme Forcadell i tots els patriotes catalans empresonats i exiliats, justament avui quan fa un any que els Jordis van ser els primers a fer cap a les presons espanyoles.

L’esperit del Mas d’Enric que Vicent Partal resumia abans d’ahir a l’editorial de Vilaweb ha planat en tot moment en l’ànim dels concentrats. Les paraules del proppassat divendres pronunciades per Jordi Romeva, pare del conseller empresonat Raül Romeva, encara ressonaven a l’esplanada davant la presó dirigides als polítics republicans: “No teniu vergonya ! Com podeu fer vida normal ?” També va anar en la mateixa línia la intervenció del representant de l’ANC de les Terres de l’Ebre.

Mentre l’independentisme cívic espera una rectificació dels partits responsables d’aqueix desori actual, ERC en primer lloc, però també el PDECat, les cartes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan amarades de patriotisme, dignitat i sentit de la responsabilitat demanant unitat a totes les forces polítiques i socials republicanes i han de servir per trobar el desllorigador a l’atzucac en què som immersos des del 30 de gener d’enguany.

Post Scriptum, 19 d’octubre del 2018.

Significativament, ahir El Periódico (com sovint també La Vanguardia) enlaira de forma sistemàtica els resultats d’ERC, en aqueix els d’Ernest Maragall a Barcelona, el mateix dia que ha fet unes declaracions a la BBC contradictòria amb les del dia abans del president Torra internacionalitzant el conflicte català, com assenyala Pere Martí a Vilaweb: “Si no som prou gent, no cal mediació internacional”. L’interès evident de l’espanyolisme mediàtic nostrat és atiar el sectarisme d’ERC per tal de trencar el front independentista, allò greu és que Esquerra s’hi avingui i insisteixi en dur el procés a l’atzucac on ja som. Certament, com diu Vicent Partal, el vots no tenen amo, però els diaris sí, i aquests ajuden a mantenir l’ordre estatal establert fent difícil el tomb estratègic i electoral al si de l’independentisme.

Post Scriptum, 2 de novembre del 2018.

Aqueix vespre un miler llarg de persones ens hem aplegat un altre cop a les portes de la presó de Mas d’Enric per protestar contra l’aniversari de l’empresonament i exili del Govern de Catalunya, justament la data triada pel poder espanyol per anunciar les peticions de penes als processats: càrrecs institucionals, líders cívics i caps dels Mossos. Una veritable “causa general” com la que va muntar el franquisme per jutjar els ciutadans i governants lleials a la República i la Generalitat. Aqueix cop, però, exclusivament adreçada contra el poble català pel fet d’exercir el dret d’autodeterminació.

La resposta catalana s’ha d’anar covant de manera accelerada ja abans del judici a la capital de la metròpoli per tal que el procés de Madrid sigui un revulsiu que ens propulsi irreversiblement cap a la independència, tot i que hem de ser conscients que no serà immediata i el poder espanyol ens ho farà pagar car. La intervenció de la consellera Artadi ha estat molt més punyent políticament que la del vice-president Pere Aragonès, la primera cridant a la unitat i la mobilització, el segon només a la confluència estratègica. La primera decisó hauria de ser que els diputats i senadors independentistes a Madrid bloquegin tant com puguin la governabilitat de l’Estat com ja fa deu anys va proposar Heribert Barrera.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *