Andy Chan: “Hong Kong Nationalism”

El proppassat 14 d’agost Andy Chan, líder de l’Hong Kong National Party (fundat al 2016) va tenir el valor de pronunciar una conferència al club dels corresponsals de premsa estrangers titulada: “Hong Kong Nationalism: A Politically Incorrect Guide to Hong Kong under Chinese rule” en el decurs de la qual va reclamar la independència del seu país, actualment sotmès al domini xinès, un règim que va tenir el coratge de denunciar com una amenaça per a la llibertat de tots els pobles del món.

La dictadura comunista xinesa és el totalitarisme més potent d’aqueix segle i pretén culminar l’any 2049 (centenari de la presa del poder per part del Partit Comunista Xinès) fent realitat el principi de l’integrisme d’estat: “Xina única”, és a dir, l’ocupació de Taiwan i l’assimilació total d’Hong Kong. Tenint en compte aqueixos propòsits expansionistes l’actuació dels independentistes d’Hong Kong té un mèrit extraordinari i una importància estratègica cabdal pel futur de les societats obertes de tall occidental.

Post Scriptum, 24 de setembre del 2018.

Segons publica avui el diari South China Morning Post l’Hong Kong National Party ha estat il·legalitzat al·legant que és una amenaça a la seguretat en propugnar una revolta armada contra la República Popular Xina. Vilaweb també comenta la notícia i repassa la precedent “Revolta dels Paraigües” de l’any 2014 tot recuperant una entrevista a l’activista Jason Y Ng, del 28 de març del 2017.

Post Scriptum, 3 d’octubre del 2018.

Vilaweb informa avui que els militants independentistes d’Hong Kong es manifesten contra la il·legalització del seu partit forçada per les autoritats comunistes xineses amb banderes catalanes estelades.

Post Scriptum, 29 d’octubre del 2018.

Avui, Vilaweb informa de la pressió del règim xinès sobre Hong Kong per tal d’assimilar lingüísticament la població autòctona que parla majoritàriament cantonès a la versió estandarditzada del mandarí que el poder comunista empra per uniformitzar la ciutadania compresa dins les seves fronteres.

Post Scriptum, 20 de novembre del 2018.

Coincideixo totalment amb l’editorial d’ahir de Vicent Partal a Vilaweb: “Per què als catalans ens ha d’interessar el judici contra el moviment democràtic a Hong Kong ?” Per altra banda avui Le Point, entre d’altres mitjans occidentals, informa de la restricció de l’actuació dels periodistes estrangers imposada pel règim comunista: “Pékin étouffe la lberté d’expression à Hong Kong” i concretament l’expulsió del corresponsal del Financial Times que va promoure la conferència de premsa d’Andy Chan.

Post Scriptum, 22 d’abril del 2019.

Vicent Partal publica avui a Vilaweb aqueix documentat article: “Els dirigents de la protesta democràtics d’Hong Kong seran sentenciats avui a anys de presó”.

Post Scriptum, 21 de juny del 2019.

Vilaweb segueix atentament l’evolució dels esdeveniments a Hong Kong: “Un mur humà omple els carrers contra les amenaces xineses” i Vicent Partal hi dedica abans d’ahir una reflexió escaient a l’editorial: “Localisme: què ens ensenya Hong Kong ?”.

De moment, l’executiu local ha aturat la tramitació de la llei d’extradició que ha estat l’origen d’aqueixa onada de protestes i el règim comunista xinès, agafat per sorpresa, ha afluixat la pressió. Uns fets que demostren com la voluntat i determinació dels qui lluiten per la llibertat pot triomfar per molt fort que sigui l’estat opressor.Hi ha d’altres aspectes del moviment democràtic d’Hong Kong que passen desapercebuts als mitjans nostrats: la influències de les diverses esglésies cristianes en pro dels manifestants, el cant de l’Al·leluia (d’origen jueu però adoptat pel cristianisme) com a himne universalista i pacifista, el suport (discret però efectiu) dels EUA i els estats veïns (Corea del Sud, Japó).

Post Scriptum, 23 de juny del 2019.

Roie Yellinek analitza avui en un report titulat “The Hong Kong Demonstrations”, publicat als Perspectives Paper número 1.206, del BESA Center, la reacció cautelosa del poder comunista xinès optant per no desestabilitzar la ciutat autònoma amb més repressió tot confiant que a llarg termini podrà neutralitzar les protestes.

Post Scriptum, 21 d’agost del 2019.

Vicent Partal fa des de Vilaweb un seguiment acurat i amb reflexions punyents dels esdeveniments d’Hong Kong tot pensant en Catalunya, com a l’editorial del proppassat 12 d’aqueix mes: “Lluitar és viure“. Personalment, trobo a faltar el silenci de l’independentisme català davant la repressió que gairebé simultàniament estan protagonitzant els demòcrates xinesos i russos front als règims totalitaris que els oprimeixen, una actitud que contrasta amb l’esfereïment immediat que provoquen els esdeveniments relacionats amb dugues causes predilectes del progressistes nostrats: els palestins i els chavistes veneçolans, significativament dos projectes nacionals fallits per causes endògenes.

Excepcionalment, sort que Joan Ramon Resina publica avui a Vilaweb aqueix article titulat “L’exemple d’Hong Kong” del qual cal retenir aqueixes reflexions: “La deslegitimació del president Torra a la majoria de mitjans catalans deixa poc marge de dubte sobre qui guanya la partida en la lluita sorda dins l’independentisme i dins els partits. Secundat pel replegament precipitat dels partits arran de la repressió, amb gestos tan derrotistes com investir Pedro Sánchez, l’estat ha superat la seva crisi de legitimitat, imposant-se clarament a una voluntat popular en fallida. Una fallida, cal dir-ho, ajudada per la descoordinació fins i tot entre les associacions civils. L’exemple d’Hong Kong, com també d’alguns altres de geogràficament més pròxims, hauria de conjurar el narcisisme de la societat catalana, emmirallada en la coreografia de la reivindicació i convençuda fins fa poc, i alguns fins ara mateix, que l’estat es rendirà seduït per la bellesa platònica de les formes.”

Post Scriptum, 18 de setembre del 2019.

Els dirigents del moviment democràtic d’Hong Kong han estat rebut aqueix dimarts al Congrés dels Estats Units on han acudit en demanda d’ajuda a la causa de la llibertat,segons informa Le Figaro.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *