Paraules a la presentació de la biografia de Xavier Romeu escrita per Maria Conca i Josep Guia

Ahir al vespre Josep Guia va presentar al Cafè La Cantonada de Tarragona el llibre biogràfic que ha escrit conjuntament amb la seva companya Maria Conca, “A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu”, (Edicions El Jonc, Lleida, 2018).

Alguns antics militants del PSAN o de Maulets van assistir-hi, (Santi Pallàs, Joan Masalles) per recordar moments compartits amb Xavier Romeu i retrobar l’autor o l’Eduard Boada o jo mateix, que vam precedir a Josep Guia en l’ús de la paraula. La projecció d’un recull fotogràfic i bibliogràfic va acompanyar la sentida exposició que va fer l’autor.

Aqueix és un llibre que fa justícia a la trajectòria intel·lectual i política d’un patriota i comunista desaparegut abruptament quan només tenia quarante tres anys i l’etapa de maduresa per davant i revaloritza la seva obra interdisciplinar injustament oblidada. Sobta l’absència i el silenci dels qui foren col·legues o alumnes seus, un actitud que contrasta amb la prolífica atenció que dediquen a Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal, coetanis de Xavier Romeu al reduït món universitari i literari de la Tarragona de fa quaranta anys.

L’obra retorna actualitat a Xavier Romeu, enllaçant amb el simposi que hom li va dedicar fa cinc anys. Per una banda, situa políticament el personatge en el moment històric del tardo-franquisme i la reforma constitucional i estatutària, com un dels referents independentistes que fan front obertament a aqueixes recomposicions del poder espanyol, hores d’ara en crisi.

Per altra banda, el llibre permet descobrir la seva abundosa activitat polifacètica: lingüística, periodistica, novel·lística, teatral, pedagògica, fins ara dispersa que el situen com un creador excepcional, una qualitat que poc intel·lectuals poden acreditar.

No vaig tenir temps de fer-ho ahir, però tenia preparades unes breus referències a dos patriotes també desapareguts prematurament: Ferran Ferreres i Codorniu, mort en accident laboral l’any 1991 als vint-i-dos anys d’edat, havia estat candidat per Catalunya Lliure a les eleccions europees del 1989 i un dels animadors del Casal Independentista Xavier Romeu, obert a Tarragona entre 1988 i 1991. I a Maties Masalles, militant del PSAN a la Conca de Barberà des de l’any 1977 traspassat al setembre de l’any passat pocs dies abans del 1 d’octubre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *