La nit de l’onze al dotze de juliol de 1983 Xavier Romeu Jover va morir víctima d’un accident de trànsit prop de Vilafranca del Penedès. Havia nascut l’any 1941 a Barcelona tenia, doncs, quaranta-un anys en el moment de la seva desaparició.
Xavier Romeu desenvolupà una compromesa activitat patriòtica: l’any 1976 participà a les Jornades de Debat sobre els Països Catalans i és l’autor del pròleg del llibre que aplegà les ponències presentades. L’Onze de setembre de 1977 fou el presentador de l’acte independentista del Fossar de les Moreres i el novembre del mateix any impulsà la celebració de la conferència d’organitzacions d’esquerra independentista. L’any següent s’incorporà al PSAN formant part del comitè executiu fins a la seva mort.
Després del seu traspàs els seus amics i companys constituïren l’associació que porta el seu nom, de la qual vaig ser president entre el 1988 i el 1991, quan funcionava a Tarragona un casal independentista que duia el seu nom. Home intel·ligent, de caràcter obert i sorneguer, bon conversador es feia estimar pels amics i respectar per tothom. La nit de l’accident l’acompanyava el ceramista d’Altafulla Martí Royo, bon amic seu, i dissortadament desaparegut també a la plenitud de la seva creativitat pocs anys més tard.
Jordi Moners va publicar al Diari de Barcelona el 24 de juliol d’aquell any un article, “Xavier Romeu: la ploma i el spray”, ple de sensibilitat que reflecteix perfectament el caràcter combatiu i creatiu d’aquest insigne patriota i intel·lectual prematurament traspassat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Jaume.
Em complau molt que recordis les persones compromeses amb la nostra causa. Fa anys vaig llegir un article a la revista Lluita sobre la persona del Xavier Romeu, un bon patriota que sempre es va mantenir a primera línia i que se’l va endur un maleït revolt. Trobo que fóra interessant que publiquéssis l’article del Jordi Moners, al que et refereixes.
Arreveure amic.
Anton Salvat