Post Scriptum, 6 de juliol del 2013.
Efectivament, vaig tenir el goig de retrobar a la xerrada del vespre a amics que feia anys que no veia: Pere Ribera (qui juntament amb Gustau Navarro va publicar l’any 1987 un recull d’articles de Xavier Romeu relligats al llibre “Ascendent Catalunya”), Joan Rendé, Salvador Balcells, entre d´altres. Una vintena de comensals ens vam aplegar al sopar posterior al Mamacafè tot barrejant anècdotes sobre en Xavier i comentaris d’actualitat amb Josep Guia, Maria Conca, Toni Gisbert, Francesc Invernon i tutti quanti.
Personalment vaig explicar un detall significatiu de la personalitat gens vanitosa de Xavier Romeu i que demostra el sentit de la militància que impregnava la seva actuació política. A la conferència d’organitzacions de l’esquerra independentista del novembre del 1977, convocada per mirar d’articular-les amb una estratègia comuna, Xavier -que allavòrens encara no era afiliat al PSAN- va actuar les dugues jornades com a encarregat del control d’accés dels assistents, sense entrar en cap moment a la sala dels debats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!