La causa nacional kurda vista de Catalunya estant

Abans d’ahir Vilaweb entrevistava la periodista kurda resident a Catalunya Amina Hussein que explicava la seva experiència personal i les vivències familiars a l’hora present de l’agressió de Turquia al Kurdistan Occidental. De les seves paraules se’n desprenen reflexions punyents que haurien de fer recapacitar els independentistes catalans: la baixa intensitat de la solidaritat amb la lluita del poble kurd comparada amb la que es va manifestar amb els refugiats bosnians al seu moment (llevat de la meritòria tasca del Comitè de Solidaritat que manté al dia el bloc Kurdiscat) i la diferència de tracte respecte de la causa palestina (“Si hervin Khalaf fos una política palestina, el seu assassinat hauria estat portada arreu del món”, se’n plany Amina).

El fet que el Barça dugui a la samarreta publicitat de l’empresa turca Beko sense que ningú hagi engegat una campanya de boicot com la que va fer retirar fa pocs anys la propaganda de la dictadura islamista catarí impresa sobre els colors blaugrana. La solidaritat amb la lluita del poble kurd és un deure moral pels patriotes catalans ja que la seva causa es fonamenta amb els valors compartits de la llibertat, la prosperitat, la laïcitat, la feminitat (principis absents en el palestinisme anti-israelià) i ens agermana front la complicitat dels estats integristes turc i espanyol, i globalment també contra el totalitarisme islamista.

Mentre les institucions catalanes i els partits independentistes no basteixen un p’lantejament geoestratègic d’ajuda mútua entre Kurdistan i Catalunya hi ha alguns voluntaris que fan costat sobre el terreny al poble kurd, ja sigui amb ajuda humanitària, ja sigui integrant-se en les unitats militars kurdes. Fa un any es va saber que el jove gallec i resident andorrà, Samuel Prada León havia mort a mans de l’exèrcit turc mentre lluitava al costat del poble kurd d’Afrin. Els pocs mitjans de comunicació nostrats que donaren notícia de la seva mort en combat el tractaren d’espanyol, sense miraments. No consten escrits seus fora del video de presentació en ingressar a la guerrilla kurda.

El seu cas és representatiu dels centenars de voluntaris provinents de països occidentals (no hi ha voluntaris vinguts del món islàmic, ni xinesos, ni indús) que senten l’obligació moral de lluitar per la causa de la llibertat dels pobles. Significativament entre la cinquantena que han mort en combat, Samuel i un company bretó, pertanyien a minories nacionals sense estat propi. Sembla ser, segons alguns enregistraments als mitjans de comunicació digital, que hi ha alguns joves internacionalistes catalans integrats activament a la resistència kurda front a l’agressió de Turquia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *