El patrocini (o el què realment sigui) de la Qatar Foundation sobre el Barça no pot ser considerat només com un afer privat entre una entitat esportiva i un aparell para-estatal d’un emirat islàmic que està esdevenint una potencia mediàtica global i un agent econòmic de primer ordre a escala internacional. Arran de les declaracions recents d’un ministre alemany atribuint a Qatar la responsabilitat del finançament del gihadisme, ja sigui a Gaza, al Califat Islàmic o a Líbia m’ha sorprès que cap polític català amb càrrec (i sentit) de responsabilitat hagi dit res al respecte.
De l’actual junta directiva del Barça no en cal esperar cap reconsideració sobre la decisió aparentment només guiada per motius econòmics que va portar al seu moment acceptar aqueix mecenatge sense contrapartides conegudes. Els col·laboradors de Sandro Rossell que gestionen transitòriament el club no tenen esma de res, ni visió estratègica ni visió de país. No serveix de res apel·lar a la seva reflexió, ni tampoc mirar de forçar-la cridant a boicotejar -no se sap- com la presència catarí al FCB. Cal esperar a les eleccions a la presidència del Barça per aflorar un nou projecte que enllaci amb el camí que va enfilar Joan Laporta. Però mentrestant cal fer un seguiment dels esdeveniments internacionals en els quals està implicat Qatar i la seva compatibilitat amb els interessos del Barça i el projecte de país independent que aspira a ser Catalunya.
Un dels països on el Barça té un seguiment majoritari és Israel i les actituds de la junta i d’alguns jugadors aqueixes darreres setmanes, quan el conflicte de Gaza ha fet aflorar tensions latents arreu del món majoritàriament adverses contra la causa nacional del poble jueu, han situat el club més emblemàtic de Catalunya al punt de mira de les critiques dels israelians veient-lo com un instrument (com el PSG o Olympique de Marsella) de la projecció internacional de Qatar, (un règim on no existeix la divisió de poders ni la separació entre estat i societat). Significativament, el antisionistes nostrats, sempre disposats a estigmatitzar Israel siguin indiferents a la penetració de Qatar a la societat catalana via Barça.
Post Scriptum, 16 de novembre del 2016.
Vilaweb anuncia avui, feliçment, que el patrocini de Qatar Airways no serà renovat i a partir del setembre vinent serà l’empresa japonesa Rakuten qui estamparà el seu logo a la samarreta del Barça. Japó és una democràcia i un país obert a Catalunya, Qatar és una monarquia teocràtica islamista tancada als valors de la catalanitat.
Post SCriptum, 27 d’agost del 2017.
A la manifestació d’ahir a Barcelona convocada amb el lema “Jo no tinc por” hom va concentrar les crítiques contra Aràbia Saudita com estat musulmà més representatiu d’entre els que promouen el totalitarisme gihadista contra Occident i hom va deixar de banda Qatar, que per vergonya nostra ha emprat durant any el mecenatge del Barça sense crítiques significatives. Ara, Qatar és en conflicte amb els saudites i això sembla que ho aprofiten per desmarcar-se’n i eludir les seves responsabilitats en la promoció de l’ISIS.
Sami Karray, militant tunisià contra l’islamisme va explicar a pregunta meva com era que els tunisians eren el contingent més nombrós entre els combatents del Califat Islàmic a Síria. La resposta fou que Qatar va finançar l’èxode de milers de salafistes cap a Turquia i d’allí als dominis de l’ISIS. Qatar també coordina els seus agents a Líbia amb els turcs que sostenen la branca local de Daesh i pressionen el precari govern democràtic de Tunis (un predicador salafista emet des d’Istanbul amb aqueixa finalitat. De moment Qatar, com Iran, esquiven les crítiques dels islamogauchistes nostrats i fins i tot el cònsol catarí a Barcelona va ser present a la manifestació i es va retratar amb el seu aliat a Espanya, Pablo Iglésias. Mentrestant això, els militants contra la islamofòbia van aconseguir ahir l’objectiu de centrar en Occident les causes del gihadisme obviant assenyalar el totalitarisme islàmic com l’amenaça principal per a les societats obertes europees, equiparable al nazisme i el comunisme.
Post Scriptum, 3 de setembre del 2018.
Joshua Teitelbaum va publicar als Perspectives Paper del Begin-Sadat Center, número 266, de data 25 d’agost del 2014, aqueix interessant report: “Playing with Terror: How to Stop Qatar’s support for Hamas“.
Post Scriptum, 27 d’agost del 2021.
El fitxatge de Messi pel PSG és alhora una venjança conra el Barça i un acte de propaganda del règim catarí: Per què el fitxatge de Messi per al PSG és clau per al joc de poder mundial de Catar? A mesura que ens acostem al 2022, Al-Khelaifi serà una figura com més va més destacada, catapultada per Messi i la Copa del Món.
Post Scriptum, 7 d’agost del 2022.
Ahir, a Tribune Juive Guy Konopnicki s’exclama: On ne va tout de même pas boycotter le Qatar ni se priver de jouer au foot! Ça n’est pas Israël, tout de même! La France assurera la sécurité de la Coupe du monde de foot au Qatar… Les deux chambres du Parlement ont approuvé l’envoi de gendarmes français, il y a bien eu des protestations sur les bancs de la NUPES, mais on ne va tout de même pas boycotter le Qatar.
Des milliers de travailleurs étrangers sont morts sur les chantiers, 6500 selon une enquête britannique. Mais ça ne nous empêchera pas d’aller jouer au foot. Ce sont des Sri Lankais, des Indiens, des Népalais, des Africains, exploités dans des conditions d’esclavages, morts de faim, de soif, d’épuisement. Aucune importance, ce ne sont pas des Palestiniens ! D’ailleurs, en 2022 le Qatar a versé 360 millions de dollars à Gaza , c’est à dire au Hamas. Le chef du bureau politique du Hamas a été reçu à Doha en avril… Donc, pas de boycott, les Bleus iront disputer la Coupe du Monde, et nos gendarmes seront là…
Le Qatar a fait savoir aux spectateurs du Mondial que les relations extra conjugales sont interdites, que l’homosexualité est un crime, que les femmes doivent se couvrir décemment… Mais pas de boycott. Ce n’est pas Israël, tout de même ! Et pas de projet de résolution présenté par des députés de gauche… Ni de manifestation, comme celles du BDS sur le Tour de France. Rien de tout ça. Ni la Mairie de Paris, qui est de gauche, ni les députés Nupes, n’exigent la libération du territoire occupé de la Porte de Saint-Cloud, le Parc des Princes… Tout va bien ! Les Bleus iront jouer sur une pelouse gorgée du sang des ouvriers, allez les Bleus !
Post Scriptum, 19 de novembre del 2022.
Aqueix cop, d’acord amb l’editorial de Vicent Partal abans d’ahir a Vilaweb, “Catar: 5.760 minuts de futbol en canvi de 15.000 morts. La Copa del Món de Futbol de Catar pretén emblanquir el règim d’esclavatge a què han estat sotmesos els estrangers que han construït els estadis on es juga”.
Post Scriptum, 1 de desembre del 2022.
Hostilitat contra Israel i propaganda pro-Palestina desfermada al mundial de Qatar, ho explica The Times of Israel i ho silencien els mitjans nostrats: “Des supporters et des journalistes israéliens agressés et priés de rentrer chez eux ; les tensions avec les Palestiniens se poursuivent à la Coupe du monde au Qatar“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!