El proppassat divendres els companys de Solidaritat Catalana per la Independència d’Alcover van convidar-me a participar en un acte polític amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
Lluís Català, un dels dos regidors electes de Solidaritat el proppassat 22 de maig, va encetar la xerrada explicant el sentit del lema escollit: “Enfilant el camí de la independència” a la cinquantena d’assistenta aplegats a l’històric edifici de Ca Cosme. Les seves primeres paraules foren per demanar un minut de silenci en memòria de l’insigne patriota Heribert Barrera tot glosant la seva trajectòria exemplar. Després explicà que cal fer debats en obert aprofitant jornades com l’Onze de Setembre per bastir llaços de confiança entre els ciutadans que ja hores d’ara són favorables a la independència i la majoria social que se’n veuria beneficiada amb un Estat propi.
Tot seguit encetarem una breu exposició introductòria en el decurs de la qual vaig assenyalar alguns aspectes cabdals del moment històric present pel que fa al conflicte Catalunya-España per donar pas a una roda d’intervencions entre els presents que sintetitzo tot seguit. El primer punt en el qual vam convenir és que el cicle polític inciat amb la Constitució del 1978 i l’Estatut del 1979 s’ha clos amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006 i la reforma constitucional en curs pactada entre PSOE i PP. Una reforma que expressa el supremacisme espanyol i que exclou expressament el consens amb els partits nacionalistes que fins ara s’havien avingut a negociar qüestions d’Estat, com és el cas del PNB i CIU.
Consequentment, en segon lloc, vam constatar com el colapse de les vies institucionals per augmentar l’autogovern aboquen al conjunt de les forces polítiques catalanes a plantejar les reivindicacions nacionals en termes de conflicte amb l’ordre estatal. La qüestió pendent de respondre és com, qui i quan es desobeeixen les imposicions estatals que -com en el cas de la darrera interlocutòria del TSJC contra la immersió lingüística- materialitzen la dominació política que oprimeix el nostre poble. Vaig assenyalar expressament que el moviments dels indignats no és la via procedent atès el seu caràcter antidemocràtic -com es va demostrar en l’atac al Parlament de Catalunya del 15 de juny darrer- i l’àmbit espanyol de les seves reivindicacions.
A banda de la legitimitat de les institucions catalanes, qui des del món cívic, cultural i polític acumula suficient autoritat moral per liderar un procés d’autodeterminació?. Heribert Barrera, Joan Solà, Josep Termes van desapareixent i qui els substitueix?. Josep Guardiola, en el terreny esportiu ha esdevingut un referent de la catalanitat però en manquen d’altres a tots els nivells per assolir el suport social necessari per a un tombant històric de la magnitud que ens estem plantejant com a país. Més enllà de les personalitats cal la implicació responsable dels ciutadans més conscienciats nacionalment i socialment, cal obrir les organitzacions independentistes a la participació de la gent, cal fer les candidatures electorals amb voluntat unitària, cal enfilar el camí del 2014 ja des d’ara.
En tercer lloc, vaig insistir en el fet que l’Estat espanyol és incapaç de donar una sortida viable a la crisi econòmica estructural derivada de les arbitràries decisions adoptades pels successius governs estatals en els darrers trenta anys prioritzant la insostenible centralitat de la megalòpoli madrilenya en detriment del foment de la productivitat radicada a l’eix mediterrani. L’espoli econòmic dels Països catalans és imprescindible pel manteniment de la unitat estatal i alhora és la causa que no hi hagi futur pels catalans dins Espanya. Aquesta realitat, però, no ha de fer que el l’independentisme redueixi el seu argumentari al sobiranisme pràctic ja que sense sòlides conviccions polítiques de caràcter patriòtic resulta impossible plantejar -i gunayar- un pols a l’Estat. L’independentisme no pot ser només reactiu, sinó constructiu d’un nou ordre social i econòmic lliure, just i viable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!