De moment, hi han anunciades tres possibles candidatures independentistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i moltes veus demanen que conflueixin en una única proposta electoral. Com fer-ho ?.
La ponència política aprovada a l'assemblea fundacional de Reagrupament Independentista n'establia el procediment, hom donaria suport a una candidatura "que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament independentista de la circumscripció electoral corresponent". Alterar aquest compromís fundacional va ésser un dels motius reals de la dimissió-trampa i el cop de mà que van protagonitzar -el proppassat gener- Joan Carretero i els seus còmplices. La candidatura Solidaritat Catalana per la Independència es proposa escollir els candidats per aquest mateix procediment. Cal només establir un cens de votants integrat per tots els afiliats a les diferents forces que vulguin participar a la candidatura unitària.
Per a poder encetar el procés de secessió de la nació catalana no cal guanyar-hi eleccions en processos, al cap i a la fi, espanyols. Cal primer, que tots els nacionals conscients, partits i ciutadans, tota la societat es constitueixi com a organització suprema, en Estat. Aquesta Constitució ha d'ésser l'instrument per tothom respectat i on hom establirà les bases i procediments polítics mitjançant els quals, els drets polítics dels ciutadans seran regulats. Cadascun dels poders del nou Estat Català restaran sotmesos al nou ordenament jurídic, i haurà de garantir, negre sobre blanc, la divisió dels clàssics poders executiu, parlamentari i judicial. Ben separadets eh? a fi de que tothom vigili tothom i les barrabassades polítiques comencin a tindre conseqüències penals serioses.
En aquest nou ordenament jurídic, La participació política ciutadana no potser de cap manera, de cartró pedra i ha de restar garantit el valor suprem de la llibertat individual al vertix superior de la piràmide social. Volem dir, s'haurà de trobar entre moltes altres coses l'equilibri social entre organitzacions de caire estrictament polític (partits) i la ciutadania esdevinguda per fi lliure en el proper marc Constitucional català.
Som conscients de que les actuals organitzacions polítiques ni tampoc les aspirants, no renunciaran fàcilment a l'enorme pastis que comporta manejar l'Estat mitjançant el consens polític que caracteritza l'actual ordenament espanyol però, des d'ara han de saber que molts ciutadans catalans presentarem batalla tot denunciant falsos cabdills i gestors professionals de l'esdevenir social de catalunya.
Saragüell un ciutadà anònim del proper Estat català. Per Catalunya i la llibertat, som-hi!
Les eleccions democràtiques s'articulen mitjançant candidatures a través de les diferents organitzacions o agrupacions representades per les seves correspondents direccions i persones que es deuen als seus electors.
Aquestes organizatcions o agrupacions que disposen de les seves pròpies direccions poden presentar a través del sistema de primàries i llistes obertes les persones que consideren més indicades o amb més capacitat de representar-les i de convocàtoria davant la resta de la societat com els seus candidats i ser elegides lliurement per tots els seus associats a cada circumscripció electoral per què les representen i per conformar una candidatura única per a l'independència de Catalunya en respecte als drets humans i la lliure autodeterminació dels pobles i els seu dret a decidir i ser respectat i siguen respectades les seves decissions.
La gent en principi vota a les persones amb certa activitat pública, bagage i reconeiximent públic davant la resta de la societat que pot aportar i sumar als valors dels drets humans amb la lliure autodeterminació dels pobles i la independència del seu dret a decidir dom a punt de partida.
I en funció de les espectatives i de les respostes a la confiança atorgada actúa en conseqüència.
"transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.
Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats. No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi.
Catalunya ens exigeix deixar de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà de la dels nostres propis convençuts."
Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció, impulsor del partit Força Catalunya i un dels impulsors de la Crida de "Suma Independència"
La partitocràcia no és democràcia tot i ser catalana, i això vostè ho sap senyor Jaume