Cal la incorporació de Turquia a la Unió Europea ?

Catalunya no és un Estat, encara, però cal actuar políticament ja des d’ara mateix com si ja ho fos en tots els terrenys. Un dels quals és la geoestratègia.

 

Turquia és a l’altra costat de la Mediterrània -a cavall d’Europa i Àsia-, ha bastit en època contemporània (des del 1922) un estat jacobí d’inspiració francesa alhora que ha sigut sempre aliat d’Alemanya i, després de la Segona Guerra Mundial, membre de l’OTAN. El règim laic, és hereu del genocidi perpetrat pel Sultanat decadent (1916) contra les poblacions cristianes -armenis i caldeus- sotmesos al seu imperi.

Avui és un Estat-nació militarista, dogmàtic i poc democràtic que, sense ésser una economia emergent, aspira a esdevenir un actor imprescindible en la política internacional. Un dels mitjans que ha emprat Turquia per aconseguir rellevància diplomàtica ha estat abraçar les actituds anti-israelianes que tan agraden als països musulmans.

L’episodi de la “flotilla de la pau” per trencar el bloqueig a Gaza ha estat el més notori mediàticament. Però el capgirament més perillós (per Occident, és clar) ha sigut el suport al programa  nuclear iranià, amb la complicitat del Brasil presidit per Lula. Ara, sobtadament, a la Turquia presidida per l’integrista islàmic Erdogan li ha sortit un aliat de més pes que l’inconsistent Rodríguez Zapatero (el de l’aliança de civilitzacions a “la española”). Es tracta del nou primer ministre britànic, David Cameron, que s’ha declarat partidari de l’ingrés turc a la Unió Europea, contravenint l’oposició d’Alemanya i França.

Pel costat català, ben poca cosa a dir -de moment-. Les actuacions governamentals a través de l’Institut Europeu de la Mediterrània festes a Turquia són en funció dels interessos espanyols. No hi ha criteris propis pel que fa a la política euromediterrània i això que la seu de la UPM és a Barcelona. Un projecte de construcció real de l’Estat català requereix ja des d’ara una línia d’actuació diplomàtica pre-estatal.

 

Post Scriptum, 1 d’abril del 2012.

Les negociacions per l’adhesió de Turquia a la UE van camí de la represa a instàncies de les autoritats comunitàries, disposades a obviar la involució de l’estat turc cap a la supressió de la divisió de poders tal i com denuncia l’oposició laica al govern islamista d’Erdogan.

Post Scriptum, 25 de juny del 2018.

Segons declara avui a Le Figaro el politòleg francès Alexandre del Valle, Erdogan no ha volgut mai veritablement ingressar a la Unió Europea, de qui no en compateix els principis i amb qui només negocia el control de la immigració i la seguretat extracomunitària a canvi d’ajuts econòmics substancials (l’armament alemany en tancs, especialment).

Post Scriptum, 2 de maig del 2019.

Burak Bekdil publicà el proppassat 28 d’abril als Perspectives Paper número 1.155 del BESA Center aqueix report sobre el moment de les relacions entre Turquia i la Unió Europea:”Turkey and the UE: A Doomed Engagement“.

Post Scriptum, 3 de març del 2020.

La terrible situació que pateixen els refugiats que Turquia atia per fer entrar a la Unió Europea, emprats per fer xantatge als estats europeus per no acollir-los a canvi de diners i suport diplomàtic, és el resultat de l’actitud de complicitat infame envers el règim islamista turc al cap dels anys. Erdogan és un dèspota amic d’Espanya que Europa ha fet gran a costa de kurds, armenis, sirians i dels mateixos valors fundacionals del Tractat de Roma. Els mitjans de comunicació nostrats, entre els quals també Vilaweb, obvien la manipulació turca i culpabilitzen exclusivament la UE.

A França, on la penetració de les xarxes islamistes dirigides des d’Ankara és notòria, la classe política i la periodística tenen en compte aqueix factor a l’hora d’analitzar l’onada de refugiats en curs. Per exemple, l’editorial d’avui de Le Monde: “Migrants: l’UE face au cynisme de la Turquie”. Ahir, Le Figaro publicava un punyent article de Mazri Haddad,“Erdogan mène un projet panislamiste et néo-ottoman qu’il faut combattre de toute urgence”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *