Catalunya no és un Estat, encara, però cal actuar políticament ja des d’ara mateix com si ja ho fos en tots els terrenys. Un dels quals és la geoestratègia.
Avui és un Estat-nació militarista, dogmàtic i poc democràtic que, sense ésser una economia emergent, aspira a esdevenir un actor imprescindible en la política internacional. Un dels mitjans que ha emprat Turquia per aconseguir rellevància diplomàtica ha estat abraçar les actituds anti-israelianes que tan agraden als països musulmans.
L’episodi de la “flotilla de la pau” per trencar el bloqueig a Gaza ha estat el més notori mediàticament. Però el capgirament més perillós (per Occident, és clar) ha sigut el suport al programa nuclear iranià, amb la complicitat del Brasil presidit per Lula. Ara, sobtadament, a la Turquia presidida per l’integrista islàmic Erdogan li ha sortit un aliat de més pes que l’inconsistent Rodríguez Zapatero (el de l’aliança de civilitzacions a “la española”). Es tracta del nou primer ministre britànic, David Cameron, que s’ha declarat partidari de l’ingrés turc a la Unió Europea, contravenint l’oposició d’Alemanya i França.
Pel costat català, ben poca cosa a dir -de moment-. Les actuacions governamentals a través de l’Institut Europeu de la Mediterrània festes a Turquia són en funció dels interessos espanyols. No hi ha criteris propis pel que fa a la política euromediterrània i això que la seu de la UPM és a Barcelona. Un projecte de construcció real de l’Estat català requereix ja des d’ara una línia d’actuació diplomàtica pre-estatal.
Post Scriptum, 1 d’abril del 2012.
Les negociacions per l’adhesió de Turquia a la UE van camí de la represa a instàncies de les autoritats comunitàries, disposades a obviar la involució de l’estat turc cap a la supressió de la divisió de poders tal i com denuncia l’oposició laica al govern islamista d’Erdogan.
Post Scriptum, 25 de juny del 2018.
Segons declara avui a Le Figaro el politòleg francès Alexandre del Valle, Erdogan no ha volgut mai veritablement ingressar a la Unió Europea, de qui no en compateix els principis i amb qui només negocia el control de la immigració i la seguretat extracomunitària a canvi d’ajuts econòmics substancials (l’armament alemany en tancs, especialment).
Post Scriptum, 2 de maig del 2019.
Burak Bekdil publicà el proppassat 28 d’abril als Perspectives Paper número 1.155 del BESA Center aqueix report sobre el moment de les relacions entre Turquia i la Unió Europea:”Turkey and the UE: A Doomed Engagement“.
Post Scriptum, 3 de març del 2020.
La terrible situació que pateixen els refugiats que Turquia atia per fer entrar a la Unió Europea, emprats per fer xantatge als estats europeus per no acollir-los a canvi de diners i suport diplomàtic, és el resultat de l’actitud de complicitat infame envers el règim islamista turc al cap dels anys. Erdogan és un dèspota amic d’Espanya que Europa ha fet gran a costa de kurds, armenis, sirians i dels mateixos valors fundacionals del Tractat de Roma. Els mitjans de comunicació nostrats, entre els quals també Vilaweb, obvien la manipulació turca i culpabilitzen exclusivament la UE.
A França, on la penetració de les xarxes islamistes dirigides des d’Ankara és notòria, la classe política i la periodística tenen en compte aqueix factor a l’hora d’analitzar l’onada de refugiats en curs. Per exemple, l’editorial d’avui de Le Monde: “Migrants: l’UE face au cynisme de la Turquie”. Ahir, Le Figaro publicava un punyent article de Mazri Haddad,“Erdogan mène un projet panislamiste et néo-ottoman qu’il faut combattre de toute urgence”.
Post Scriptum, 11 d’octubre del 2020.
Avui, el tinent coronel (a la reserva) de les FDI Mordechai Kedar publica aqueix report il·lustratiu de la desconnexió entre Erdogan i els estats europeus arran del suport del primer al Califat Islàmic: Turkey’s Relationship with ISIS Proves It Is Deserting Its European Allies.
Post Scriptum, 7 d’abril del 2021.
Avui, La República.cat publica una notícia d’agència que resumeix la fragilitat de la Unió Europea: “La UE torna a demostrar la seva feblesa diplomàtica amb la visita de Michel i Von der Leyen a Turquia: La Unió Europea dona uns tres mesos a Turquia per demostrar la seva voluntat d’apropament al bloc europeu. “Esperem que aprofiti l’oportunitat”, ha dit el president del Consell Charles Michel aquest dimarts després d’una reunió amb el president turc Recep Tayyip Erdogan a Ankara. També present a la trobada, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha promès una “modernització” de l’acord duaner, més “mobilitat” per als turcs i mantenir el finançament del pacte migratori. Tot això, sota condició que Turquia continuï rebaixant la tensió al Mediterrani oriental, on manté una disputa amb Grècia i Xipre per una reserva de gas.
D’altra banda, Brussel·les també exigeix a Ankara que respecti els drets humans i que reconsideri la seva sortida del Conveni d’Istanbul per combatre la violència contra les dones. “No l’hem convençut, però l’hem urgit a revertir la seva posició”, ha admès Von der Leyen després d’una “discussió intensa” amb Erdogan sobre la retirada. Els líders europeus van apostar a finals de març per refer ponts amb Ankara arran d’una millora de la situació al Mediterrani. Ara la Comissió Europea preveu presentar propostes per garantir que Turquia continua amb aquesta actitud més “positiva”, però no ha detallat quins avantatges econòmics suposaran ni quan es posaran en marxa.
De fet, Von der Leyen ja ha avisat que aquestes dependran de “les negociacions” Ankara i del seu “compromís per mantenir aquesta dinàmica positiva”. “Les millores de les últimes setmanes s’han de demostrar”, ha reclamat, recordant que la cooperació serà “progressiva, proporcional i reversible”. Michel ha assegurat que a partir d’ara Brussel·les i Ankara treballaran “activament” per fer els següents passos i que els líders europeus avaluaran el progrés en la pròxima reunió d’alt nivell a finals de juny. “Volem avançar cap a una millor relació, però estem al principi d’aquest camí, els mesos que vénen demostraran fins on podem arribar junts”, ha reblat Von der Leyen.”
La crònica de Vilaweb complementa la situació: “Erdogan humilia Von der Leyen apartant-la en un sofà en el viatge oficial a Turquia. El protocol a Turquia causa polèmica pel tracte a la presidenta de la Comissió Europea, que evidencia la perplexitat”. La diplomàcia europea és pusilànime amb els estats autoritaris (Turquia, Iran), sense cap mena de capacitat d’intimidació només amb uns valors morals aparents que no tenen cap credibilitat.
Post Scriptum, 25 de juny del 2021.
A la cimera dels dies 24 i 25 de juny els estats membres de la Unió Europea han debatut un nou acord migratori amb Turquia, bàsicament diners a canvi de contenir el flux de refugiats sirians, afgans, kurds, víctimes de les guerres que Erdogan provoca. No hi ha estratègia global europea front l’islamisme otomà, tal com Christian Makarian constata avui a Le Figaro: L’Union européenne doit adopter une stratégie géopolitique globale vis-à-vis de la Turquie».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Integrar Turquia a la Unió Europea seria una bogeria. Pot semblar avantatjós momentàniament per qüestions geo-estrategiques i per la comèdia que els EEUU es veuen forçats a fer per “agrair favors”, com ara la seva pertinença a l’OTAN, però tu mateix has donat un munt de raons que justifiquen que no ens convé.
D’altra banda inicies el post amb una reflexió que els candidats a les properes eleccions haurien de manifestar d’una vegada per mostrar clararament que Catalunya es planteja una política exterior pròpia, definida i solvent. És fonamental que ens expliquin la seva política d’aliances per saber qui ens interessa i qui no, i probalement serà -juntament amb la política econòmica- el gran escull a l’hora de conformar una coalició independentista seriosa i amb possibilitats. Anunciar internacionalment que Catalunya es desmarca de l’actual política exterior d’Espanya seria un avenç extraordinari.
La politica exterior d’una eventual Catalunya independent es tindria que fes sense tenir en compte les necessitats del Estat d’Israel. Com digué, em sembla que Churchill, “Anglaterra no te amics ni enemics, nomes te interessos.” Catalunya faria be de fer el mateix i oblidar les deries d’uns i d’altres i atendre nomes als interessos.
Sobre l’accés de Turquia a la UE. Tot depen de com veu cadascu la UE. Anglaterra la veu com poc mes que una unio duanera i no acceptara mai adherir-se a una unio mes intima amb els altres estats europeus, començant per la moneda. Per aixo pot apreciar positivament el que Turquia por aportar a la UE com positiu: acces privilegiat al centre de Asia, on hi ha el petroli, i un exercit extremadament serios i dur. França i Alemanya tenen una visio de la UE mes integrada en la que, per exemple, hi ha, com ara mateix, llibertat de moviment de persones. Alesores si Turquia es membre d’una Unio d’aquestes caracteritisques, aquests dos paisos temen l’allau d’emigracio turca.
Del costat turc, l’interes en la UE es mes politic que no pas economic. Amb l’actual tractat bilateral amb la UE hi venen tot el que volen en condicions prioritàries, per exemple els fruits secs que fan la competència als de Tarragona. Qui vegi Turquia com “un altra pais de moros” va molt errat: Turquia es avui en dia un pais molt industrialitzat i amb tota mena de infrastructures, incloses les educatives. Viure a Ankara o Istanbul no es gens diferent de viure a Barcelona, ho se perque m’hi he passat tres anys.
Turquía, malgrat la seua història i l’afer de la flotilla, és una democràcia, on la majoria de gent jove és laica i hauria de repesentar un punt de partida per a tots els països de religió majoria musulmana com a exemple. Només amb una Turquía laica i europea s’aconseguirà la pau.
I no heu parlat de Xipre, mig enveïda per Turquia, que es va quedar amb les propietas dels xipriotes i moltes se les va vendre a britànics, a baix preu. Hi va enviar colons, i axí estan.
Pregunteu als xipriotes si estan d’acord que Turquia entri al mercat comú europeu!
Jo hi he estat, i a la banda dominada pels turcs hi ha més policia, més homes, més pobre, i veus i notes, molta tristesa.