Llibres (XLIII)

“Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya”, de Jaume Ros i Serra, Editorial Mediterrània, Barcelona, 1996.

 

Avui s’escau el setanta-tresè aniversari de l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia, militants d’Estat Català, a mans de pistolers de la Federación Anarquista Ibérica. Ara, quan semblen temps més favorables per a la recuperació de la memòria històrica del poble català, és arribat el moment de recuperar la figura de Miquel Badia, home d’acció, comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat i referent del separatisme insurreccional dels anys trenta. Modestament hi vaig mirar de contribuir escrivint, ja fa anys un article: “Trets i mentides contra Miquel Badia“, però l’obra que més fa honor a la seva figura és el llibre de Jaume Ros i Serra, ell mateix membre d’Estat Català a la seva joventut.

A més del testimoni de Ros i Serra, personalment vaig tenir el privilegi de compartir llargues converses amb dos patriotes exemplars que varen tractar Miquel Badia de molt a prop: Gabriel Xammar(que fou militant d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya) i Josep Munté (amb la mateixa trajectòria de l’anterior però militant del PSC al final dels seus dies). Ambdós em varen transmetre una visió directa i ponderada de la personalitat de Badia, acusat sistemàticament d’exponent d’un feixisme català encobert sota plantejaments independentistes. Res més lluny de la veritat històrica: només cal llegir aquesta biografia (avui exhaurida i que convindria reeditar) per copsar-ho.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *