En cap altra elecció anterior els partits espanyolistes a Catalunya havien fet una campanya tan a l’ofensiva. El procés involucionista impulsat pels poders fàctics, econòmics, eclesiàstics i mediàtics dona ales a unes formacions, bàsicament el PP, que obtenen uns resultats ben minsos a les municipals.
En canvi, en el terreny de les abstraccions, aquests partits activen polèmiques en clau espanyola i mobilitzen els sectors de població que viuen al marge de la quotidianitat ciutadana i cultural que s’expressa en clau catalana. Els atacs frontals a la llengua i al model d’ensenyament vigent a Catalunya són demagògics i no es corresponen amb la realitat, però logren atraure cap al seu terreny al PSOE que per boca del mateix Zapatero es va comprometre, ahir mateix, a defensar els pares que vulguin escolaritzar els seus xiquets en castellà. El PP recupera l’estil vidal-quadrista i fatxenda amb personatges sinistres, com García Albiol, deixant sense marge de maniobra a grups com Ciutadans, que van ser instrumentalitzats al seu moment per desplaçar Piqué i la seva línia “catalanista”.
La fortalesa de l’espanyolisme polític, que es farà evident en aquestes eleccions recuperant el nivell de vot que va assolir el PP l’any 2000, no és una reacció a la pressió emergent del catalanisme. És fruit de la dinàmica endògena, de radicalització d’un integrisme d’estat que se sent fort, després de trenta anys de democràcia, per liquidar definitivament les aspiracions de llibertat nacional de les nacions dominades. El nacionalisme espanyol actua amb la lògica del conflicte Catalunya-Espanya, el nacionalisme català, sense direcció política capaç d’oferir projectes concrets més enllà de l’autonomia, està a la defensiva amb la política del peix al cove i del mal menor heretades de l’època pujolista. Aquestes eleccions seran les darreres d’un cicle polític, i les últimes en les que el dret d’autodeterminació del poble català no ocupa el terreny central del debat.
Mentre ells duen una polítiques sistemàtiques als seus territoris.
Trenca el principis reconeguts en la carta dels drets humans i per tant la Constitució Espanyola no pot anar en contra dels drets humans i principis legitims com el d’igualitat i igualitat territorial i el drets humà de la lliure autodeterminació del pobles. Ja està bé de jugar amb la baralla trucada en l’any internacional en defensa de totes les llengües. Aurem d’anar als tribunals internacionals a defensar la llengua pròpia.
Volen igualar Catalunya a tot al País Valencià, la Franja del Ponent i la Catalunya del Nord on és promou l’analfabetització en llengua pròpia en volta de fer-ho a l’inrevès?