La crisi econòmica catalana provocada per la dominació política espanyola pot esdevenir un factor d’acceleració del procés d’independència si des dels partits parlamentaris hom estableix acords de fons amb les organitzacions representatives del món empresarial i sindical.
El xoc d’interessos amb motiu de l’eix mediterrani pot fer evident el conflicte polític i a les properes eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià i les Illes aquesta qüestió hauria d’ocupar l’espai central del debat electoral. Per això cal que les formacions nacionalistes locals i les independentistes trobin fórmules viables de participació electoral.
Atesa la diversificació de les opcions independentistes resultants del 28-N, (a les quals cal afegir la CUP a nivell municipal), cal plantejar decididament la conformació -després del 22 de maig de l’any vinent- d’una assemblea d’electes independentistes d’arreu dels Països Catalans que vagi més enllà de l’actual Decidim.cat. Hi ha més d’un centenar d’ajuntaments que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució Espanyola després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, tot un potencial polític que ha de trobar una fórmula institucional permanent a l’estil de l’Udalbiltza basca.
També a les properes eleccions municipals es lliurarà la batalla per l’alcaldia del cap i casal de Catalunya, a les quals concorrerà un PSC tocat i una CIU emergent hi hauria d’haver una candidatura independentista unitària que inclogués Esquerra i Solidaritat i sobretot representants del sobiranisme cívic. I més quan un mes abans s’haurà celebrat a Barcelona la consulta sobre la independència de Catalunya. Trobar una solució integradora de la pluralitat independentista a Barcelona facilitarà acords similars a moltes poblacions que poden donar continuïtat al treball conjunt iniciat amb les consultes locals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!