A mesura que s’atansa la data electoral els partits d’ordre van encetant els veritables temes de fons que no figuren al seu programa electoral, plagats de mesures a curt termini, com ja va passar
a les darreres eleccions espanyoles. Una d’aquestes matèries clau és la immigració.
L’exemple Sarkozy (expulsió dels roms, prohibició de la burca) agrada a l’espanyolisme: PP, Ciudadanos, Plataforma per Catalunya, entre d’altres. Al PSC (PSC-PSOE) els alcaldes, com el de Lleida, prenen la iniciativa de regular els abillaments que cobreixen el rostre davant la passivitat del Govern de la Generalitat.
Gairebé ningú parla del model de país, basat en la catalanitat on s’han d’incorporar els nous catalans: el paternalisme, la por a l’islamisme, el multiculturalisme esnob, etc… banalitzen la qüestió. Són ben pocs els qui esgrimeixen veritablement el valors republicans (laïcitat, seguretat, civisme…) com a pilars d’un model de cohesió social nacionalment autocentrat.