Entre les candidatures que compareixen a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge 28 n’hi ha que pretenen aglutinar el vot de la gent gran, un sector creixent de la població però amb poca representació a les llistes.
La problemàtica específica d’aquesta part de la població és de caire socioeconòmic (pensions, salut, condicions de vida) i aquest és l’element aglutinant de formacions com el “Partido de los Pensionistas en Acción”, present a les eleccions catalanes d’enguany. Però hi ha una altra perspectiva des de la qual és convenient afavorir la participació política de la gent gran: la seva revalorització en una societat que premia l’èxit aparentment lligat a la joventut. La gent gran que està en condicions de treballar fins als setanta anys ha de poder fer-ho voluntàriament i poder aportar experiència vital, perspectiva històrica i transmissió de valors a una societat amb dificultats per mantenir la cohesió nacional com és la catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això de treballar fins els 70 anys, ho dieu seriosament? A la meva feina, i es una feina de taula, sense gran desgast físic, hi ha molts companys que s’estan morint d’infart als cinquanta i pocs. He treballat amb companys de més de seixanta cinc anys (a la meva feina es possible perque es valora molt l’experiencia) i no n’he vist cap que estigui en el bon estat mental que cal tenir per fer una feina que exigeix no només coneixements sinó també capacitat executiva i de decisió. Em sembla que vosté, Sr. Renyer, es secretari d’ajuntament de professió. Li sembla que un home de setanta anys podria aguantar la pressió d’un alcalde agressiu més la feina de rutina?
Em sembla que sovint, quan es parla de treballar fins els setanta, es pensa només en catedràtics i gent del ensenyament. Els que ensenyen gent jove no crec que estiguin disposats a aguantar fins els setanta, abans molts d’ells es es suiciden. I pel que fa als de universitat, no puc evitar recordar els catedratics d’aquestes caracteristiques que jo vaig tenir a la carrera, i francament, no feien gran cosa mes que explicar batalletes. Ja no parlo de com està la gent que fa una feina fisica als setanta.
Per una altra part, quin sentit te voler allargar la vida laboral quan el 40% de la joventut es al atur? Sovint les necessitats financeres d’un organisme eviten veure mes enlla`de la comptabilitat. En aquest cas, una mesura estrictament economica (que la gent cotitzi mes anys i en cobri menys) no deixa veure que, siguin quines siguin les xifres, la mesura es absurda perque no tot ho sap el full de Excel.