Aquest cap de setmana el PSOE directament ha entrat en campanya amb Rodríguez Zapatero i Pérez Rubalcaba al capdavant amb l’ajut dels seus col·laboracionistes locals, mediàtics i polítics.
Els col·laboracionistes mediàtics esborren tota referència a l’espoliació econòmica de Catalunya, a l’empobriment estructural provocat per les polítiques estatals i l’agreujament de les condicions de dominació política que viu el país després de la sentència del Tribunal Constitucional. Liquidat l’Estatut, el seu propòsit és acabar amb tota reivindicació nacional catalana viable dins de la constitucionalitat espanyola. Per això aparenten una falsa normalitat quan el país està profundament desestabilitzat.
Els col·laboracionistes polítics del PSOE no són només els del PSC sinó “els valents” d’Esquerra i els tardocomunistes d’ICV, tots els que aparentment prioritzen l’esquerranisme i els problemes socials per davant els drets nacionals, com si fossin separables. Són els que aposten per la continuïtat de l’ordre establert, els que fan veure que la manifestació del 10 de juliol no va existir, els que continuen desentenent-se de les seves responsabilitats davant un conflicte jurídic i polític que no són capaços d’afrontar.
El PSOE campa per Catalunya com si d’una colònia es tractés, fent veure que l’enemic és el PP i atacant l’independentisme sense que se li planti cara amb una alternativa frontal i radical. La independència és l’eix central de la campanya electoral, però els independentistes no porten la iniciativa sinó que la duen els enemics de la llibertat del poble català. CIU és l’objecte de les invectives tant del PSOE i els seus col·laboradors autòctons com del PP, i no pas pel fet que sigui independentista sinó perquè -en absència d’un contrincant independentista potent- és la formació catalana més preeminent. En el cas que guanyi CIU des del poder espanyol se la vol afeblida i integrada de forma subsidiària a l’ordre establert. El PSOE vol comandar la reordenació del sistema de dependència autonòmica després del 28-N, per això intervé directament a la campanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de l’independentisme i només una de les tres formacions en competició pot fer front a les invectives. Però els d’Esquerra en comptes de plantar cara als unionistes, els molt valents, carreguen contra els altres independentistes, aquells que no tenen accés als mitjans i, per tant, no els poden contradir. Els que tenen més possibilitats i que hi van de veres, els de Laporta, estan condemnats al silenci. La murga que donarem quan entrem al Parlament!
Pots llegir el meu comentari sobre el referèndum d’en Joan Sense Por aquí
EL PSOE,CAMPA PER CASA NOSTRE ,FENSE EL AMIC DE CATALUNAYA, QUINA COLLA DE BANDARRES¡¡¡¡PER DEFENSAR LA MONCLOA,SABEN QUE SI ENS HI FOTEM DE CUL ELLS PERDEN BOUS I ESQUELLES….. DONCS APA CATALANETS COMENCEM PER EL PSC.