El resultat és un èxit de l’independentisme que legitima democràticament la continuïtat del procés sobiranista per tal de complir el full de ruta pactat entre CDC, ERC, AMI, ANC i Òmnium Cultural. A Oriol Amat ahir el va trair el subconscient autonomista i el seu hauria de ser un cas aïllat i conjuntural, ja que el mandat electoral per construir un Estat català a curt termini és indefugible.
El primer pas ha de ser constituir un Govern de la Generalitat amb Artur Mas de president i amb una composició que anés més enllà dels estrictes suports de Junts pel Sí. Probablement la CUP no votarà Mas però el deixarà governar amb condicions, una situació que pot ser positiva malgrat les inevitables tensions esporàdiques que les polítiques de gestió dels serveis de la Generalitat en una situació d’asfíxia des de Madrid generaran.
Una segona reflexió a tenir en compte pels independentistes del Camp de Tarragona és la necessària regeneració de les estructures de CDC i ERC que es pot deduir dels resultats d’avui les causes dels quals ja vaig apuntar ahir. Sóc escèptic en aqueix cas coneixent els clans que controlen els aparells dels esmentats partits en aqueix territori. La CUP té per davant molt de camp per córrer.
Post Scriptum, 28 de setembre del 2015.
Complementant l’apuntament d’urgència d’ahir al vespre hi ha una dada significativa que avui he vist confirmada amb els resultats definitius: a tres municipis del tarragonès governats per CIU (CDC, Salou i Vila-seca i UDC, La Pobla de Mafumet), dos dels quals amb majoria absoluta a les eleccions municipals del maig passat, el triomf de Ciudadanos ha estat aclaparador.
Es tracta de poblacions pròsperes, ben gestionades que han tingut un increment substancial d’habitants en les darreres dècades, amb uns alcaldes que han eludit implicar-se activament en el procés sobiranista dels últims quatre anys (no incorporant-se a l’AMI, per exemple) tot confiant en que el sobiranisme pràctic implícit a la seva governança seria suficient per decantar en pro de la catalanitat la nova ciutadania. Però arribat el moment d’unes eleccions amb un contingut identitari i ideològic clau com les celebrades ahir, l’absència de pedagogia política pro-independentista ha abonat el terreny a la victòria de l’espanyolisme.
Una altra qüestió a tenir en compte que no he vist reflectida en cap de les anàlisi post-electorals relatives al Camp de Tarragona és el paper desenvolupat com a aparell d’agitació i propaganda de l’espanyolisme provincià per part del Diari de Tarragona. S’ha criticat molt, i amb fonament, l’actitud pamfletària dels grans diaris espanyolistes (El País, La Vanguardia), però no he llegit cap referència a la incidència en el resultat d’ahir d’aqueix mitjà obertament hostil a la catalanitat i ben connectat amb els clans polítics dominants -almenys fins ahir- al si del PSC i CDC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!