Sorpresivament, avui CDC i ERC (amb la implicació de l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural) han fet públic un preacord per a establir un full de ruta que hom signarà en ferm al moment en el qual el president Mas convoqui les eleccions autonòmiques d’enguany, dites plebiscitàries.
Analitzant el redactat del comunicat dels signants sobta que no s’esmenti que la convocatòria electoral ja es va avançar al 2012 per tal de saber la voluntat del poble català sobre el seu futur polític i que de manera inexacta s’afirmi -sense esmentar-ho- que el 9-N era un referèndum (no estava plantejat així) i que en no poder celebrar-se, es convoquen eleccions autonòmiques novament.
L’únic aspecte positiu del comunicat és que s’estableix el compromís que els partits signants han d’incloure la voluntat d’assolir la independència de Catalunya en el seu programa. Però no hi ha cap referència a la disposició de proclamar-la unilateralment a l’inici del procés constituent, ans al contrari: els catalans serem el primer cas conegut en la història a fer un procés constituent (tot bastint les corresponents estructures d’estat) dins la legalitat d’un estat (l’espanyol) obertament hostil.
El procés sobre el paper es preveu que comenci amb una nova declaració sobiranista del Parlament, com la feta al gener del 2013, i acabi amb un referèndum decisiu sobre la independència i la constitució de l’estat català, cap allà a 2017. Només allavòrens es proclamarà si hi ha una majoria que ho faci posible. El full de ruta ignora, aparentment, la reacció de l’Estat espanyol i les respostes en cas que probablement aqueixa eventualitat es produeixi, tot dilatant en el temps decisions històriques pendents des de que l’any 2010 el Tribunal Constitucional va liquidar el subsistema autonòmic català, sempre a l’espera d’una tercera via oferta des d’Espanya.
Aqueix preacord no esmena l’error històric de les forces parlamentàries sobiranistes en no ser capaces de pactar una estrategia viable i creïble de ruptura unilateral amb l’ordre estatal espanyol els dies posteriors a l’exitosa consulta celebrada el 9-N. Les declaracions contradictòries d’ahir mateix efectuades per Alfred Bosch sobre la candidatura unitària ente CDC i ERC en visites al 27-S són una mostra de la inconsistència dels plantejaments dels principals actors polítics del procés.
Justament avui, Francesc Marc Alvaro publica un article a La Vanguardia significatívament titulat “Se saben vencedors“, (els poders fàctics espanyols evidentment), atesa precisament la manca d’acord pre-electoral unitari entre els partits catalans i la irrupció de Podemos com a factor de desviació de l’eix de conflicte Catalunya/España en favor d’un estèril dreta/esquerra, en el qual està instal·lat tot el ventall del progresisme autòcton abstracte i banal (inclosa ERC) des de fa trenta anys .
Post Scriptum, 31 de març del 2015.
Després de llegir l’editorial d’avui de Vicent Partal “Un acord polític sòlid per la independència” he tret l’interrogant al titular de l’apunt ja que no dubto que l’objectiu final dels signants de l’acord sigui la independència sinó que qüestiono que el camí proposat sigui el viable.
Reprodueixo el comunicat fet públic ahir mateix per SI: “Primer la independència, i després la Constitució” sobre aqueix preacord que comparteixo plenament:
“Avui hem conegut el preacord per un full de ruta sobiranista que proposen CDC i ERC, que preveu novament la construcció d’estructures d’Estat, la redacció d’una constitució i la celebració d’un referèndum dins la legalitat espanyola per aprovar una virtual constitució catalana.
L’experiència dels darrers anys ens ha fet constatar que construir estructures d’Estat sense ser Estat és del tot impossible: ho hem pogut comprovar amb les impugnacions davant del Tribunal Constitucional de nombroses decrets i lleis, fins i tot del referèndum del 9N. Dins de la legalitat espanyola, com ha establert el Consell de Garanties Estatutàries, no es pot edificar cap estructura d’estat ni es permetrà cap referèndum constitucional, com no es va permetre el 9N original.
Des de Solidaritat proposem a CDC i ERC que no tornin a insistir en els mateixos errors que han dut el procés a l’estat d’estancament en el qual es troba, tot i la reiterada manifestació dels catalans de fer la independència. El preacord de full de ruta s’ha fet públic no aporta cap novetat al que durant aquests dos anys s’ha estat prometent i no s’ha fet; com ara que subordina la proclamació de la independència a un referèndum que tornarà a ser prohibit per part de l’Estat espanyol. Ara, els interessos de partit i electoralistes han de quedar en un segon lloc, toca posar per davant el país i parlar clar: sense proclamar primer la independència, no pot haver-hi ni referèndum ni constitució.
És per això que Solidaritat Catalana per la Independència proposem a CDC i ERC consensuar un ACORD de full de ruta clar, honest i viable per fer la independència de l’única manera que es pot fer: 1) Presentant-se a les eleccions amb el compromís de declarar la Independència; 2) Guanyar les eleccions i proclamar la DUI i 3) Un cop independents, desplegar les eines del nou Estat, redactar la nova Constitució Catalana entre tots els actors polítics representatius del país (hagin estat prèviament favorables o no a la independència), i sotmetre-la a referèndum.
Per últim, volem advertir dels problemes de legitimació democràtica de començar primer a elaborar una constitució abans de proclamar la independència: pot haver-hi independentistes que no estiguin d’acord amb algun dels aspectes de la nova constitució i per tant no se’ls pot obligar a que votar independència signifiqui haver de votar afirmativament a tot el redactat d’una constitució. I d’altra banda, els catalans que hagin estat en contra de la independència també tenen dret a participar del redactat de la nova constitució catalana, com a ciutadans catalans que són i seran, una vegada ja siguem independents.
Aquesta és la raó per la qual tots els estats que s’han independitzat: primer han proclamat la independència i després han redactat la constitució del nou estat. Estem convençuts que Catalunya no en serà ni n’ha de ser l’excepció, i per això proposem un ACORD sobre el full de ruta que ho contempli.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Plenament d’acord
——————–
El 27-S: ha de servir per escollir el millor home i el millor projecte per la DUI.
No és l’hora del “Volem” sinó l’hora del “Compromís”
Quan el President Mas en la darrera entrevista va dir o insinuar que el “procés” només el podien aturar la negativa de Madrid o la negativa d’Europa condemnava el mateix “procés” al fracàs més absolut, perquè aquestes dues negatives estan assegurades. Artur Mas ja va fer el mateix i ho torna a repetir quan condiciona la nostra independència al fet de fer-la negociada amb Espanya. Espanya mai acceptarà aquesta qüestió per motius obvis i contrastats múltiples vegades.
La nostra Independència no s’ha de negociar amb ningú, però el que si que hem de fer es preparar el reconeixement internacional dels EEUU, Israel, Regne Unit, Suècia, Noruega, Suïssa, Xina, … compartint interessos, ideals i valors.
La Declaració d’Independència, ni res que es refereixi a la nostra independència no es poden pactar amb Espanya, llevat de després de la Declaració de fets consumats que per naturalesa òbvia ha de ser unilateral.
Si no tenim clares i determinades aquestes qüestions estem abocant el “Procés” a que s’encalli i no tiri endavant.
El “Procés de recuperació de la nostra set vegades secular independència” necessita de la voluntat i la determinació més absolutes per pactar i preparar un DUI com més aviat millor, i així sumar 68 diputats independentistes, que ja els tenim des de fa bastant temps, el temps suficient per decidir-ho, preparar-ho i fer-ho.
Diuen que manca el suport dels indecisos i caldria que sabéssim que qui pot convèncer-los millor que ningú és un President Català que sí que ho estigui de decidit i així ho manifesti i en faci campanya. Fins que no votem un home així el procés restarà encallat de facto.
El proper 27-S ha de ser per això, per a escollir el millor home i el millor projecte en el sentit de que vagi cara barraca i de que no ajorni 18 mesos més cada cop que se li encén la “gatge-to-bombeta” o cada vegada que obra la boca.
Votem doncs els homes que sàpiguen i defensin que cal la “RUPTURA” i LA DUI.
Els catalans del Principat no tenim cap excusa, tots sabem com de falsa va ser “LA TRANSICIÓN” quan tot el món sap que les coses s’ha de fer bé i s’ha de trencar bé i no amagar les qüestions bàsiques sota la catifa. Si és així, per què ens creiem els defensors del que anomenen “TRANSICIÓ NACIONAL”?
Estic plenament d’acord amb el Sr. Reyes en el seu darrer article, ara no toquen “transicions” sinó que toquen decisions. I el 27 S no n’hi ha prou amb “el volem” dels partits sinó que sols hem de votar aquells Partits Polítics que es comprometin amb la DUI i ho facin per escrit i davant de notari.
Votar el camí erroni de demanar permís a Espanya o Europa només ens portarà al fracàs. El mateix Mas sense voler ens ha avisat.
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.