L’any que s’acaba ha estat farcit d’esdeveniments polítics que cal tenir en compte cara al futur immediat.
L’any acaba amb l’esforç dels partits d’odre per mantenir la vigència de l’Estatut: el mateix President Montilla que fa quatre dies es proclamava successor de Macià encapçala la reacció contra-independentista en el seu missatge de cap d’any. L’acord pel traspàs de rodalies, el pacte de finançament, són presentats no pas com el que veritablement són: actes que perllonguen la dependència, sinó que aparenten mostrar una relació d’equilibri entre l’Estat i Catalunya. Res han dit de l’acció deslleial del govern espanyol en l’afer protagonitzat pels fills d’Agustí Centelles, ni la seva part de responsabilitat en el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià.
Enguany ha estat l’any de l’exteriorització de l’independentisme com a via d’expressió de les reivindicacions socials, econòmiques i culturals del poble català, bandejant abstractes plantejaments socials que no s’han concretat en res malgrat la greu crisi econòmica que viu el nostre país. Les consultes d’Arenys, i posterior el 13-D, han fet evident el potencial polític que té la causa de l’Estat Català. El repte per a l’any vinent, per a Reagrupament Independentista, és demostrar la capacitat d’iniciativa estratègica, d’innovació ideològica, d’organització social i d’acció institucional, davant el front català d’ordre (espanyol i autonòmic) que encapçala el PSC(PSC-PSOE).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon Any Jaume