Teach Us To Outgrow Our Madness (1)
He llegit dues de les quatre novel·les curtes de Kenzaburo Oe que hi ha en aquest volum: Prize Stock i Aghwee The Sky Monster. Tenen al menys un parell de coses en comú: totes dues estan narrades en primera persona i a totes dues el narrador coneix una persona que li canvia la vida. Si algú a qui puguin interessar està llegint aquesta entrada, que sàpiga que faré espòilers i potser no li convé continuar llegint el post.
Totes dues narracions tenen un punt diem-ne alegre, a mitja novel·la, en què sembla que el protagonista s’entén bé amb una persona que acaba de conèixer, però totes dues acaben malament, de manera molt trista. Els respectius protagonistes acaben lamentant-se que, en realitat, no havien entès la relació i se senten culpables, al menys en part, de la mort de l’altre.
He llegit en algun lloc que a les obres d’Oe sol aparèixer el tema de la discapacitat mental, o de la relació (si es pot dir així) que algú té amb la discapacitat mental d’algú altre. Seria el cas de la segona d’aquestes dues, Aghwee…, en què un banquer paga un jove perquè acompanyi el seu fill músic quan surti de casa perquè sembla que presenta símptomes d’esquizofrènia apareguts arran de la mort del seu fill (del fill del músic). La relació que s’estableix entre tots dos joves acaba fent que l’acompanyant es replantegi la visió que té del món.
Prize Stock se situa a les acaballes de la Segona Guerra Mundial i s’hi retrata la relació entre un paracaigudista negre nordamericà caigut per accident prop d’un llogarret japonès perdut a les muntanyes i un nen d’aquest poble. Acceptar que gent molt diferent de nosaltres ens pot aportar alguna cosa bona, o ensenyar una manera nova i enriquidora de veure el món, o tan sols aprendre a conviure amb gent que a primer cop d’ull sembla que no té absolutament res en comú amb nosaltres és un clàssic, però Kenzaburo Oé se’n surt molt bé i ens obliga a reflexionar sobre nosaltres mateixos i la vida a partir d’aquests dos personatges.