Unes pàgines de la novel·la que estic llegint aquests dies m’han portat a la cançó que dóna títol al llibre: Never let me go (molt diferent, per cert, de la versió que en canta Lana del Rey, que és molt més melosa i té un aire més malencònic).
Aquestes novel·les sobre distopies no són pas el gènere que m’agrada més però a vegades penso que potser serviran per descriure el que ens espera quan sortim del confinament.