La lleixa dels llibres pendents
Fa un parell de dies que vaig acabar la meva part de feina del documental sobre l’1 d’octubre de 2017 que gent del CDR de Salt està elaborant, i com a premi em vaig autoregalar un llibre. De fet, ja feia temps que el tenia però encara no l’havia obert.
M’explico: de tant en tant he de fer temps en algun lloc (per exemple, per agafar el tren) i alguna d’aquestes vegades entro en alguna llibreria. Com que em costa molt entrar en una llibreria i sortir-ne sense cap llibre, el que faig és comprar-ne un que m’agrada o m’interessa, fer-lo embolicar per regal i guardar-lo a la lleixa dels llibres pendents. A partir d’aquí, la meva mala memòria juga a favor meu perquè al cap d’uns mesos de tenir el llibre embolicat i barrejat amb altres ja no recordo quin era, i més encara si a la lleixa n’hi tinc embolicats uns quants.
Llavors, quan crec que em mereixo un premi per la raó que sigui, vaig a la lleixa dels llibres pendents i agafo un dels llibres embolicats de regal et voilà! Sempre és una sorpresa i una alegria veure de quin llibre es tracta perquè abans d’obrir el paquet no tenia ni idea de quin era i a més sempre és algun llibre que m’agrada o m’interessa, perquè per això me l’havia comprat!
Per cert, el llibre d’avui és un còmic sobre els últims dies de Stefan Zweig.