Em sonava vagament, em rondava pel cap algun record boirós d’aquest ànec cínic teletransportat a la Terra per accident des d’un planeta llunyà, diria que en una revista o potser una pel·lícula (aquesta?) de quan tenia vint-i-pocs anys.
No sé com però la qüestió és que la conversa ens ha portat a en Howard i hem passat la tarda veient la peli i rient com bojos. Ha estat una sorpresa de les bones trobar-me o retrobar-me amb en Howard the Duck. No en diria pas una peli genial però m’ha fet passar molt bona estona. Peli de frikis, potser. Gràcies, MJ, per la (re)descoberta!