De virus i maratons
La Marató de TV3 dedica el programa d’enguany al coronavirus. Res a dir-hi: està d’actualitat i sembla que no acabem de sortir-nos-en.
Un equip de la Marató de TV3 ha anat venint a l’institut cada any per fer proselitisme entre alumnat i professorat (i guanyar audiència, esclar). Tanmateix, el mateix covid-19 a què dediquen el programa els ha posat les coses més difícils perquè han hagut de buscar alternatives a les sessions presencials, molt dinàmiques, que solien fer. Aquest any es fan videoconferències d’una hora (30 minuts de les quals són per passar un documental en video) que estan limitades perquè per part nostra no tenim ni micròfon ni càmera. Veiem la noia que ens explica que la covid és tan dolenta però si ens hi volem comunicar hem de fer-ho pel xat del Meet o Zoom o el que fem servir. El resultat és que l’alumnat s’avorreix sobiranament (durant el documental i sobretot després) i ens hem d’empescar algun alicient perquè es mantinguin atents. Aquesta generació ja no són pas tragateles com les d’abans; necessiten dinamisme, canvis cada dos per tres, i no poden estar-se més de 10 minuts seguits només mirant i escoltant el que diu algú.