Atenció al client
Una “experiència comercial” (ara es diu així?) pot ser molt diferent segons amb qui t’hagis d’entendre. Ahir, quan vaig recollir el cotxe, l’home que em va formalitzar el lloguer ni tan sols em mirava quan expressava els meus dubtes pel fet que estava a punt de llogar un cotxe quan hi havia molts de números que el govern acabés prohibint els desplaçaments entre municipis.
Avui, quan he tornat el vehicle, la noia que se m’ha adreçat de manera simpàtica i agradable quan ni tan sols havia entrat a l’oficina m’ha explicat amb tot d’ets i uts (i de manera clara) les normes de l’empresa i ha mostrat empatia, es posava en el meu lloc i m’entenia quan li deia que no havia pogut utilitzar el vehicle i per això el tornava al cap d’un dia per comptes dels cinc que l’havia llogat. El noi d’ahir em va fer venir ganes de buscar una altra empresa de lloguer de cotxes, i en canvi la noia d’avui m’hauria pogut llogar el que hagués volgut.
Per cert, en un altre moment escriuré com és que torno a l’aeroport a buscar cotxe de lloguer després de l’enganyifa del servei de Goldcar.
I dit de passada: com que he tornat de l’aeroport en bici he tingut l’oportunitat i la sort de trobar un caminet que hauré d’explotar d’alguna manera.
Ui, que malament que m’ha quedat això d’explotar. Rendibilitzar? Tampoc. Vull dir que miraré de fer-hi passar algun dels itineraris que enllaço en bici. Es tracta d’una drecera entre la carretera d’Aiguaviva i la carretera de St Roc que passa pel costat de can Saüc i de la Torratxa i acaba a tocar del cementiri de Vilablareix. Sí, aquesta dèria pels mapes…