En el discurs al claustre d’avui, la nova direcció de l’institut ha donat per morta una època i ha cantat l’inici d’una de nova, i no em refereixo pas només als canvis que tindrem deguts a la pandèmia que estem acabant de passar. En tot cas, això s’afegirà a la nova manera d’entendre el funcionament del centre que el nou equip intentarà tirar endavant.
A l’equip que plega he vist decepció i fins i tot amargor en alguns, resignació en uns altres i ganes de passar pàgina a tothom. Només un dels exmembres passarà aquesta pàgina amb il.lusió, crec; els altres giraran la pàgina forçats per la necessitat de canviar de medi ara que ha quedat clar que l’actual és més aviat hostil o al menys no tan favorable com havien volgut creure.
A la direcció que està naixent he vist il·lusió per començar però encara no han detallar plans. Tampoc no n’era el moment, crec, però potser sí de fer-ne una pinzellada i animar a començar a treballar a partir d’unes idees (i dates?) concretes. Els que ens sentim més a prop d’aquests que entren que dels que pleguen mirem endavant amb alegria i optimisme.
Continuem.