23/23) Santiago – Fisterra (108 km, i tot plegat en són uns 1408)
M’aixeco molt aviat, potser és dels dies que és més d’hora. Em sap greu per la senyora de la pensió, que s’ha de llevar expressament per obrir-me la porta de l’habitació on em guarda la bici, però bé, és la seva feina. Encara és fosc quan esmorzo a l’única cafeteria que trobo oberta. El cafè no acaba de fer efecte i amb una mica de mandra enfilo la carretera de la costa encara mig a les fosques.
El camí és un puja i baixa constant, tot i que els primers quilòmetres, fins a Bertamirans, són tot baixada. Aquí també s’han fet carreteres que no surten a cap mapa, o al menys als mapes que porto jo; hi ha una autovia que va paral·lela a la carretera que segueixo i això m’estalvia respirar els fums de molts de cotxes.
Primer paro a Negreira en un primer tram que se’m fa curt. Tot i això, prefereixo aturar-me i menjar alguna cosa per si els pugibaixes que m’esperen són pitjor del que em temo. Esmorzar de prevenció, en diríem. A Berdoias torno a parar i tinc la sort d’anar a petar a un cafè de carretera on sembla que m’esperin. Hi conec d