Un altre país, una altra llengua, una altra toponímia: Teixeira, As Nogais… El paisatge també canvia, igual que la gent (suposo, perquè encara no he parlat amb ningú), però el primer que fa adonar-te que ets en un altre país són els noms dels indrets.
Ep, un moment! El Bierzo que acabo de deixar enrere no és territori de parla gallega encara que administrativament no sigui de la comunitat autònoma de Galícia?
Sarria és el punt més proper a Santiago a partir del qual atorguen o concedeixen “la Compostelana”. És el punt de partida de molta gent que fa “el caminho” i hi veig al menys una dotzena d’albergs, tots a 10 euros el llit amb dret a cuina. Molts de pelegrins del país.
Paisatge verd i frondós. Galícia rural i autèntica. Pel camí també veig molts de llogarrets; he sentit a dir que els pobles celtes no tenen tirada per les ciutats grans. A Galícia només Vigo i A Coruña s’acosten als 300.000 habitants, i la tercera ciutat més populosa (Ourense?) no sé si arriba als 100.000.