Temps
Doncs no, aquest confinament, és a dir, aquest quedar-se a casa i no haver d’anar a la feina per treballar, no ha pas portat gaire més de temps lliure. Sembla increïble, a mi mateix em costa de creure-ho, però aquests dies no tinc temps! No tinc temps per mandrejar, per dedicar-me a llegir (i encara menys a escriure), o temps per dedicar-me a mirar sèries o simplement a una activitat contemplativa. Semblava que amb la suspensió de les classes a tots ens sobraria temps, però s’ha ajuntat la fal·lera per les classes virtuals (direcció i Educació ens apreten) i la feina de correcció de què parlava fa uns dies. Està clar que “confinament” no vol pas dir “vacances”.
A més, som quatre compartint sostre i si no és una cosa és l’altre i cal deixar el portàtil o sortir de l’habitació o fer el dinar per a quatre, passar la fregona, sortir a comprar…