Doncs som-hi: dic adéu a la M, a la S i a en Murakami i cap a Ponferrada que fa baixada. Acollonant, per cert, i 10 quilòmetres seguits! Aviam si al setembre ens retrobem com ens hem promès.
Quan arribo a Ponferrada rebo una mala notícia: l’alberg municipal està tancat… perquè hi ha xinxes!!! Per sort trobo l’Hostal San Miguel, tot i que a 27 € la nit.
Em retrobo els dos de St Llorenç Savall de l’alberg d’ahir.
Les parets dels carrers de Ponferrada van molt plenes de grafitis, alguns d’artístics i molts de reivindicatius. Em sona alguna cosa d’un passat més aviat esquerranós i fins i tot revolucionari però no sabria explicar-ne res; mineria? indústria metal·lúrgica? Com es deia aquell locutor de ràdio que era d’aqui?