Joan Pinyol

Fa uns dies, quan els aturats de l’Estat espanyol encara no arribaven als 6.202.700, la senyora Fátima Bañez, actual ministra de Empleo y Seguridad Social d’un Estat polític que aviat ja no serà el meu, va inventar-se un joc de paraules en referència a la fugida de joves amb preparació acadèmica cap a altres latituds.  Per sortir al pas de la marxa apressada d’aquells i d’aquelles que veuen llur futur del mateix color de pell que la verge patrona de Catalunya i que se’n van cap a altres països per obrir-se camí professional i continuar-se formant, va inventar l’expressió “movilidad exterior”. En els seus intents d’explicació la ministra d’un govern que ens menarà a la deriva absoluta si és que abans no saltem de la barca i ens posem a nedar en la direcció dels nostres drets legítims, va insinuar que els joves que de cop i volta han decidit moure’s per fora de les fronteres, d’aquí un temps, quan la situació econòmica torni a ser favorable, tornaran i ens regalaran l’experiència d’haver treballat en altres llocs i una encara major formació que revertirà molt positivament en l’Estat Espanyol.  

A ella sí que li aniria bé una mica de mobilitat exterior. Potser aleshores ens estalviaríem una manera oficial tan curteta de veure les coses! I és que no volent saber res de les evidències em recorda els alumnes que a vegades descobreixo parlant a les meves classes i que quan els crido l’atenció m’asseguren que no parlaven pas. Aleshores, si el dia és radiant, els dic “i avui tampoc no fa sol!” I així anem formant també els adolescents.

Ara bé, el que ja trobo informable és l’actitud d’aquests grans, com la ministra espanyola “de Empleo” i tants altres que van pel món pintant les coses de color de rossa per tapar un fons d’excrements. Perquè aquests no és que encara no entenguin segons què i els haguem de dedicar una bona dosi de paciència. És que ho entenen, saben que els enciams són verds, saben que tots veiem els enciams verds i des del poder que els ha donat una majoria absoluta guanyada no pas a pols sinó per la inoperància socialista al govern espanyol, s’entesten a voler convèncer que els enciams són vermells. Molt lamentable. Que els joves marxen per formar-se millor i que tornaran algun dia per regalar-nos la seva formació seria un bon guió de ciència-ficció interpretat per les PaPallones que tenen al cap els governants espanyols.

Ara us proposo a tots treure-us de cop els anys que us separen de la vintena i mitja. Si haguéssiu obert nous camins professionals i familiars en altres països… ¿tornaríeu a un Estat que camina per mèrits propis d’ineficiència cap als 7 milions d’aturats; que redueix a la mínima expressió els drets més bàsics de les persones, com són la salut i la formació, amb l’argument que no hi ha diners mentre destina 52 milions d’euros com a subvenció als partits polítics (24 milions per al PP); que no para d’apujar els impostos i manté l’augment de l’IRPF; que vol dedicar menys recursos a les pensions i que es planteja obligar a treballar fins més enllà dels 67 anys mentre els joves van engrossint l’atur, la dependència dels pares i el desànim mirant els anys que els vénen; que no para d’endeutar-se després de dècades de desgovern en què s’han construït aeroports com el de Castelló que no sobrevola ni l’ombra de les seves vergonyes; que ha invertit milionades en trens d’alta velocitat que corren molt de tan buits com passen; que ens ha venut el conte xinès de la transició d’una dictadura a una democràcia sense condemnar els crims de la dictadura i mantenint ben viu el seu esperit? No sé vosaltres. Jo no tornaria ni tan sols per comprovar si ho ha entès la senyora Fàtima Bañez, actual ministra de Empleo y Seguridad Social d’un Estat polític que aviat ja no serà el meu.