Més que les hores que l’home actual pugui passar-se davant de la televisió, el que realment hauria de preocupar-nos són les conseqüències que ja comencen a derivar-se d’un hàbit que pot carregar-se la feina feta durant segles. No fa pas gaire, i mogut totalment per la curiositat, vaig preguntar a la meva obligada audiència professional
Tampoc no fa tant i més d’un ho deu recordar. En el parell de concerts de comiat de la trajectòria artística de Lluís Llach a Verges, el cantautor, segurament ben saberut que amb aquest gest faria un autèntic cop d’efecte final, va acabar el concert entre el públic, rebent abraçades i mirades d’admiració a tort
La realitat està farcida de moments i de detalls que conviden al gaudi, a la rialla compartida i a la perplexitat còsmica. Un dia vaig sentir una conversa que em cridà, més que l’atenció, l’oïda. Un passejador de diumenge -d’aquells que fulminen les tardes festives recorrent els carrers de bracet de la seva esposa- li
No ho dic de manera taxativa, perquè no sempre ve de gust. Ho dic sobretot perquè ens convé. Perquè tenim les coses d?aquella manera i més que sovint és aconsellable que el cervell humà posi cada cosa al seu lloc. Més que res per trobar-la el dia que es busqui. Que ningú no s?ho prengui
Em ve de gust, tu! Avui tinc ganes de capgirar les coses i proposar que el progrés camini com els crancs i ens torni uns quants anys enrera. Hi havia un temps, quan les gallines tampoc no tenien dents, en què no hi havia gelats de pal tot l?any i quan l?estiu treia el nas,
Mira que hi ha colors a la paleta del món, sigui o no primavera!, mira que els partits polítics ens proven de convèncer que defensen tonalitats diferents d’entendre les coses que ens afecten!, mira que hi ha estratègies comercials efectives a l’hora d’encolomar-nos productes, com ara els electorals! Però res. CiU i ERC han fos
Sí, és un post més en un bloc com qualsevol altre. Prou que ho sé. Però ho és sobretot per a tu, que em llegeixes a un ritme envejable i amb una dedicació que també té mèrit. Pel que fa a mi, no és un post qualsevol.Després d’unes quantes setmanes a bloquilàndia, i una vegada
Si tenim en compte que vivim en un dels països amb pitjor índex de natalitat del planeta, no hi ha cap dubte que tots els esforços que puguem arribar a fer per tenir cura del desenvolupament dels embarassos seran pocs a l’hora de conservar el nostre escàs patrimoni. Si considerem que l’univers, i totes les
No fa pas falta que emulem les hienes i ens passem el dia rient plana anoienca amunt i plana anoienca avall. Tampoc cal que simulem el contacte ocular de les cebes precuinades i recorrem, plorant a raig fet, les mateixes planes, amunt i avall. No és necessari. Però em fa l’efecte que aquesta societat del
Encara no han començat a envair-me els meus espais vitals, però ja em cansen. Tot just els he començat a trobar fora del seu amagatall on hivernen durant quatre anys i ja m’agradaria que tornessin a hivernar. Tampoc no han iniciat encara l’allau de promeses i ja no me’ls crec. Deu ser que recordo promeses
Enmig d?una era en què la imatge és predominant, en què la cultura audiovisual arracona a marxes forçades la purament escrita, en què sortir a la televisió és sinònim d?existir en molts àmbits artístics i en què encara se?ns vol fer creure que una imatge val més que mil paraules i s?obvia de manera preocupant
No m?ho invento pas. Al programa ?No em ratllis?, de TV3, que condueix la periodista Júlia Otero entre nens clenxinats, rialles gravades i tota mena de temes, en una ocasió ?en què el convidat era l?actor Pepe Rubianes-, es va parlar llargament dels pets i dels mocs i es va arribar a concretar la quantitat
Ara que encara som a l’època d’un territori flagelat de nord a sud per les obres del tren de gran velocitat i que en ciutats com la capital de l’Alt Penedès tot plegat es redueix avui per avui a tones de pols i marxes apressades per part dels operaris, m’ha arribat un interrogant, també a
Hi ha gent sospitosa i també n’hi ha de molt espitosa. Tant que, sense adonar-se’n, és capaç d’iniciar-se en l’autoantropofagia a partir de les extremitats superiors. Diem-ho d’una altra manera. Hi ha gent que és tan nerviosa que es passen bona part del dia -sigui feiner o sigui festiu-, mossegant-se les ungles dels dits de
Els nens i les nenes de Capellades vam continuar mamant durant molts anys. Gràcies a la nostra condició de mamífers i a l’existència d’una font en forma de bust de reina que deixa rajar l’aigua a través dels mugrons. Sota Capellades, i a peu del Capelló -davant de l’Abric Romaní- hi ha l’ancestral barri de