Joan Pinyol

Tu que em llegeixes, si poguessis aniries a Berlin a fer el turista? Si és que no, deixa aquest article. Si és que sí, continua llegint-lo. Un cop a la flamant capital alemanya, demanaries informació per visitar el mausoleu de Hitler? I una vegada aconseguida, ¿buscaries una floristeria perquè et servissin un ram amb flors en forma de creu gammada? Si encara et dura el sí, no ho deixem aquí. Una vegada amb l’acompanyament floral, ¿aniries a trobar el mausoleu i rendiries honors al dictador? Doncs ho sento i guarda’t el ram on et càpiga perquè Alemanya tindrà el passat que tindrà, però com a mínim no embruta el present amb reductes lamentables de temps pretèrits. I qualsevol exaltació del nazisme és perseguida, censurada i penada.
Ara bé, si ets d’aquests nostàlgics dels règims totalitaris i no vols malanguanyar les flors, encara les pots invertir en l’homenatge a un dels amics de Hitler, en la fossa comuna més gran d’Europa que el seu cos presideix a Cuelgamuros, en el terme municipal d’El Escorial, a seixanta quilòmetres de Madrid. Vés a la capital d’Espanya i demana informació. Segons qui te la doni ho farà amb una brillantor especial als ulls. Et dirà que molt abans que Franco morís i fos inhumat allí, el règim va promoure aquell paratge com a destí turístic i els governants actuals de l’Estat, de la Comunitat de Madrid i del mateix govern municipal de la capital madrilenya agrairan el teu interès i et faran entendre que, gràcies a gent com tu, aquell monument destacat, intocable i faraònic té raó de ser i és un insult que algú el vulgui reformar. Aleshores vés-hi. Passa el control de seguretat que es troba a uns cinc quilòmetres d’una basílica més gran que el Vaticà, la que el dictador va ordenar construir dins una muntanya perforada a costa de milers de vides de presoners republicans i espera que un cotxe de Patrimonio Nacional et vingui a recollir i t’obri camí. No fos cas que anessis a parar darrere la creu més alta d’Europa, a tocar de l’abadia benedictina que cada any, i per ordre expressa del Caudillo,  ingressa 340.000 euros anuals que ni tan sols ha de justificar al govern espanyol. Un cop a l’esplanada monumental espera’t que siguin les onze del matí, hora de la missa diària cantada. Mentrestant podràs emocionar-te amb els enormes escuts de la Una, grande y Libre que hi ha gravats a la pedra, amb l’àliga cosina germana de la que presideix l’actual monument franquista que encara s’alça a Tortosa. I si et queda temps, fes un cop d’ull a la botiga de souvenirs que hi ha entrant a mà esquerra. Hi trobaràs tota mena de records en forma de creuetes en miniatura i una copiosa col•lecció de llibres que t’explicaran la història del Valle i que ha editat una editorial molt propera a Falange. Un cop davant l’altar, als peus del qual reposen, amb tots els honors José Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco, i en plena celebració eucarística que compta amb els acompanyaments musicals d’una colleta ensucrada d’escolanets clenxats, pots aprofitar l’estona per alçar la vista i admirar l’immens mosaic que va construir a l’interior de la cúpula el terrassenc Santiago Padrós, enterrat al Vendrell. Hi sobresurten el jou i les fletxes de la Falange entre canons i banderes espanyoles de grans dimensions.  Enmig del sermó d’aquells a qui sembla que pesi més la ideologia política que la caritat cristiana, també pots preguntar-te com és que en tota la descomunal basílica i tenint en compte que hi ha vora 60.000 persones (5.600 amb noms i cognoms profanades des de Catalunya) només siguin visibles dues tombes i la resta es trobin amagades darrera els murs de la basílica. Després de la missa espera el teu torn a la llarga cua per deixar el ram de flors a l’ ideòleg i promotor suprem de tot allò i això sí, si de retorn al nostre país em trobes pel carrer, no em saludis mai. Seria un deshonor per a mi.